Clivia miniata

Les clívies són unes plantes molt agraïdes i prou comuns als nostres patis i terrasses pel seu fullatge verd i llustrós. Però, com la majoria de les plantes de flor que hem vist fins ara, no són originaries dels nostre continent, sinó de l'Est de Sud-Àfrica. Els primers exemplars arribaren a Anglaterra a mitjans del s. XVIII i més tard reberen el nom de Clivia en honor de Lady Charlotte Clive (Duquessa de Northumberland), qui va ser la que va cultivar el primer exemplar tipus del gènere. Segons la forma de la flor es poden dividir en dos grups: les de flors estretes, cilíndriques i penjants (pol·linitzades en el seu medi per pardals) i les de flors flors obertes (pol·linitzades per papallones). El segon tipus és el més vistós i el que anem a veure ara, la Clivia miniata, ja que és en este moment (en primavera) quan florixen.

Esta és la que, després de múltiples assajos, ha donat lloc a numerosos híbrids. El que veieu a la foto és un més. Hui podeu trobar als centres de jardineria altres amb diferents tons taronja o sols grogues. Encara no han aplegat ací el híbrids de fulles variegades (ratlles blanques), formes minis i flors dobles. Però ho faran no patiu. De veritat que algunes s'ho valen.

Pel que fa al seu cultiu és molt fàcil, encara que podeu trobar guies més precises a la xarxa que poden assustar a algú. Per la meua experiència personal puc dir-vos que necessita d'una posició protegida dels rajos del Sol, mitja ombra, o les fulles poden cremar-se-vos. Pel que fa al rec, no heu de deixar que s'assequen del tot a l'estiu. Teniu en compte que venen d'un lloc on les pluges són més freqüents a l'estiu que a l'hivern, just al contrari que nosaltres. Ah, se m'oblidava, els agrada tenir el peu apretat. Per això haureu de donar-los l'espai just a les seues arrels engrossides.

L'altre tipus ja el veurem un altre dia, de moment podeu contemplar les seues fulles llargues per darrere de la C. miniata.