Mirto Rosso o Licor de murtons.

Esta tardor la murta (Myrtus communis) va acabar coberta de murtons.

I com que era una llàstima que es perderen vaig pensar en fer un licor d'ells. Mirant per la xarxa em vaig vore que esta és una beguda típica de l'illa de Sardenya, anomenada "Mirto Rosso". Em vaig posar mans a l'obra, i després d'adaptar la mida a les meues possibilitats, m'han quedat uns 300 ml d'un licor rosat fosc, dolç, anisat i amb un toc de taní. Les mides més avall per si a algú li interessa.

La mida original del Mirto Rosso és esta:

es cullen les baies i es llaven. Les fulles, si n'hi han es deixen, li donaran un toc aromàtic. Es deixen assecar, protegides de la pols, i després es posen en alcohol de 95º. La quantitat d'este últim serà la suficient per a que els murtons estiguen a penes coberts (en general la proporció serà 1:1). Ara ho deixem un més i mig en un lloc fosc. Passat este temps, es filtra i es premsen les baies per traure el líquid. Si es fa massa fort passarà més taní al licor final, anar en compte. Filtrar de nou. Per acabar d'arredonir-ho prepararem un xarop. La fórmula per a este és sempre la mateixa: aigua i sucre a parts iguals (1:1). I ara sols queda afegir-lo a la mescla anterior per obtenir el licor desitjat. Per a una graduació de 30º afegir 60 mL de xarop a 35 mL de la base i per a 34% seran 60 mL a 40 mL. Es deixa reposar un o dos mesos i ja està.

I jo vaig fer:

com que no tenia ni alcohol de 96º ni aiguardent (no anisat), vaig gastar la cassalla de tota la vida (per això que ha quedat amb un gustet d'anís). La resta del procés fins al xarop tot igual. Però en aplegar a la dilució/mescla final vaig variar les proporcions. Clar, la cassalla sols té 45º i si la diluïm massa quedaria la graduació en res. Per tant, vaig posar una part de xarop per cada dos parts de base o el que és el mateix 100 mL de xarop per cada 200 mL de licor base. I s'ha quedat ben bo!