dissabte, 14 de febrer del 2009

Gladiolus tristis. Gladiol de Sant Valentí

El Gladiolus tristis és un membre de la família de les Iridacees i originari de Sud-àfrica, Regió del Cap. De creixement hivernal, les seues fulles lineals poden aplegar fins al 75 cm d'altura. Les flors, d'un groc pàl·lid, fan la seua aparició als primers indicis de la primavera. Una altra característica d'elles és els fort aroma que produeixen per la nit. Es tracta d'una bulbosa molt apreciada per al jardí i cultivada per tant des de fa anys, i m'atreviria a dir segles. Com a totes les plantes procedents de la Regió del Cap, els agraden els hiverns humits i els estius secs.

Fins ací la part diguem-ne "oficial". Ara vos contaré com aplegaren a casa, que té la seua cosa. El cas és, que l'any passat tal dia com hui tornava de casa d'una clienta de portar-li una cosa. I en baixar de l'ascensor em vaig topar amb una veïna i també clienta. Esta portava un ramell d'estos gladiols, i xarrant-xarrant "que si que bonics, que si els té a la caseta", me'n va donar una part. A més em va prometre, que quan fou hora, em duria unes quantes "cebetes". I així va ser. La dona des d'aquell moment no para de preguntar-me si em van bé, que a ella des que els canviaren de caseta no li van molt bé. I com podeu veure no fan molta mala cara.
Sobre el nom, dir que és invenció meua. Com que floreixen matemàticament per Sant Valentí, quin millor nom que Gladiol de Sant Valentí. Què vos pareix?



Powered by Zoundry Raven

3 comentaris:

Anònim ha dit...

El Gladiolus tristis era molt comú, com a rameller o planta ornamental i odorant, a Mallorca quan jo era menut (parl de la primera meitat de la dècada dels cinquanta). Sense saber com, va desaparèixer radicalment, al punt que, quan en parl a gent, avui dia, no entenen a quina planta em referesc.

Vaig trobar a Internet que és una planta en perill d'extinció. Em vaig posar en contacte amb el Jardí Botànic de Sóller els quals, a còpia d'esforços, descobriren que n'hi havia al Jardí Botànic de Jerusalem. Els israelians els n'enviaren unes poques llavors que ja han germinat. Veurem si la cosa prospera.

He enyorat molt aquell rameller lligat als meus records d'infantesa, sobretot pel perfum deliciós que feia a entrada de fosca.

Si en teniu cap cabeça o fins i tot llavor, us agrairia, pagant i agraint, que me'n procuràsseu un parell.

Miquel Adrover

Anònim ha dit...

M'ho deixava: el gladiolus tristis s'anomena (s'anomenava?) a Mallorca "lliri de nit)

Miquel Adrover

Vicent L. ha dit...

De cabeces o cebes com diem nosaltres en tinc poques. Com que és el primer any que en plante, tinc les justes que em donaren. De llavors ja és una altra cosa, trobe que podre conseguir-ne algunes este any.

Deixa'm un comentari amb teua adreça de correu i si al final n'aconseguisc ja parlem. No et preocupes que els comentaris van moderats i no es farà pública l'adreça.

Gràcies per el comentari del nom a Mallorca.