dimecres, 25 de febrer del 2009

X Graptosedum "Francesco Baldi". Entre reixes


El XGraptosedum "Francesco Baldi" es produí per l'encreuament del Graptopetalum paraguayense i del Sedum pachyphyllum (ja parlarem d'ells més endavant). Del primer heretà la coloració rosada, i del segon la forma de la fulla. És una crassa molt comuna. El nom Francesco Baldi m'imagine que vindrà del creador de l'híbrid (no he trobat més informació). També podeu trobar-lo etiquetat com a "Pink Beauty" (Bellesa Rosada).

2009_02250002.JPG

A l'igual que el seu pares, les tiges tendixen després d'uns anys a deixar-se caure pel costat de la maceta. A partir d'estes podreu obtenir noves plantes. També podreu fer-ho a partir de les fulles que caiguen. Deixeu-les sobre la maceta i una nova planta a pareixerà en el punt on estava subjecta a la tija.

Com podeu veure este el tinc "entre reixes", a una finestra de casa.

2009_02250001.JPG


Powered by Zoundry Raven

dijous, 19 de febrer del 2009

Chasmanthe floribunda. Cobra lily.

No sé si esta planta tindrà algun nom popular en les postres terres. Però, com podeu comprovar al títol, sí que en té en anglés. Este fa referència a la disposició dels botons florals sobre la tija, que fan que s'assemble a la cua d'una serp.


2009_02080002.JPG


La C. floribunda pertany a la família de les iridàcies i és originaria de Sud-àfrica. Més concretament de la Regió del Cap i voltants. És una bulbosa de creixement hivernal.

Tenint en compte que les seues fulles poden superar el metre d'altura i que les tiges florals poden afegir-li un altre metre, fa que esta planta sempre cride l'atenció en qualsevol jardí. Les flors d'un color roig ataronjat es disposen en dos files oposades, donant a la planta una aparença elegant, fins i tot després de florir. Esta té lloc a partir de gener.

És fàcil de cultivar i ideal per a un jardí mediterrani. Creixeran en qualsevol terreny, amb preferència per sols argilosos (loamy). Responen bé a l'adobament i a l'aigua. Encara que jo personalment mai els en proporcione directament. Es nodrixen del que reben les plantes veïnes i de l'aigua de pluja. I com podeu comprovar, no fan molta cara de patiment.

Una cosa important a tenir en compte és que tenen un cert caràcter invasiu. Perquè tenen pocs requeriments i el seus corms es dividixen en dos després de cada temporada. Per això mateix cal "alleugerir" el grups al cap d'uns anys, i tenir compte d'on plantem i tirem el corms que ens han sobrat.

2009_02080001.JPG

Powered by Zoundry Raven

dimecres, 18 de febrer del 2009

Nova actualització

Fa temps que anava buscant un traductor per al català. Si vos doneu compte la majoria de visites provenen de l'estranger. Finalment m'he decidit per el de Google. Les traduccions no queden molt mal, però es podrien millorar. Clar, no podem demanar-los que el deixen preparat per al valencià de la Marina. Això ja seria massa!
Espere que, a vosaltres visitants estrangers vos ajude este nova eina.

dissabte, 14 de febrer del 2009

Gladiolus tristis. Gladiol de Sant Valentí

El Gladiolus tristis és un membre de la família de les Iridacees i originari de Sud-àfrica, Regió del Cap. De creixement hivernal, les seues fulles lineals poden aplegar fins al 75 cm d'altura. Les flors, d'un groc pàl·lid, fan la seua aparició als primers indicis de la primavera. Una altra característica d'elles és els fort aroma que produeixen per la nit. Es tracta d'una bulbosa molt apreciada per al jardí i cultivada per tant des de fa anys, i m'atreviria a dir segles. Com a totes les plantes procedents de la Regió del Cap, els agraden els hiverns humits i els estius secs.

Fins ací la part diguem-ne "oficial". Ara vos contaré com aplegaren a casa, que té la seua cosa. El cas és, que l'any passat tal dia com hui tornava de casa d'una clienta de portar-li una cosa. I en baixar de l'ascensor em vaig topar amb una veïna i també clienta. Esta portava un ramell d'estos gladiols, i xarrant-xarrant "que si que bonics, que si els té a la caseta", me'n va donar una part. A més em va prometre, que quan fou hora, em duria unes quantes "cebetes". I així va ser. La dona des d'aquell moment no para de preguntar-me si em van bé, que a ella des que els canviaren de caseta no li van molt bé. I com podeu veure no fan molta mala cara.
Sobre el nom, dir que és invenció meua. Com que floreixen matemàticament per Sant Valentí, quin millor nom que Gladiol de Sant Valentí. Què vos pareix?



Powered by Zoundry Raven