Brithys crini

Aquest cap de setmana vaig em vaig trobar amb disgust, no complet, el Pancratium foetidum mig pansit. Fins i tot l'agret (Oxalis pes-caprae) li pujava per dalt, quan ni hauria de veure's. No vaig dubtar a l'hora de pensar en un culpable, la Brithys crini. L'havia atacat una altra vegada al final de la temporada vegetativa, amb el bulb ben carregat d'energies. Però ara ho fa a l'inici, podent afectar-lo per a l'any vinent. Ara que igual em ve bé (per això deia "no complet"), ja que no para de multiplicar-se i si continua així hauré d'arrancar-ne uns quants.

La Brithys crini, (tot el que ve és de la Wiki) és una palometa nocturna que necessita del lliri de mar (Pancratium maritimum) per a què els seus estats larvaris es desenvolupen. Però tampoc li desagraden altres membres del gènere Pancratium o de la família de les Amaril·lidàcies, com l'Amaryllis belladonna que tinc al costat del primer (encara que sembla que no tant).

La palometa posa els ous en la fulla, en la que s'introduiran les larves que eixiran d'ells. En alguns casos poden aplegar a penetrar en el bulb, significant la mort de la planta. Quan ja tenen una mida suficient ixen i continuaran menjant des de l'exterior, fins que baixaran a terra per a pupar i fer la metamorfosi. Si bé la palometa sols es pot veure a l'estiu-tardor, les orugues es poden trobar tot l'any, menys en el mesos de més fred en els que hibernaran. Com que fins ahir no va entrar l'hivern, elles ben bé que se n'han aprofitat.

Podia haver-los tirat un poc d'insecticida o haver-les agafades una a una, però vaig decidir que la natura seguira el seu camí. El haja de ser serà.

Arge rosae. Vespa del roser.

M'ha costat fer-me amb ella però al final ha caigut. Ací en la foto teniu a la culpable de que els rosers no puguen lluir les fulles sanes cap estiu, la vespa del roser (Arge rosae). Pillada descansant després d'haver fet una bona posta d'ous.

Els adults apareixen en primavera i després d'aparellar-se les femelles fan la primera posta en una llarga fila incisa en la tija del roser, sempre sobre ulls tendres o un poc més avall de la base de les flors, una mitja de vint ous. En eclosionar, les orugues es s'alimentaran de les fulles fins deixar la planta pelada. És en eixe moment, arribades a la mida adulta és quan es deixaran caure a terra per pupar i donar lloc a una nova generació. Tot i això si no baixen les temperatures, ja que en eixe moment es soterraran per hibernar fins la tornada de la primavera.

Morrut roig.

Entre esta foto



i esta altra



no tan sols han passat 3 anys, sinò que també ho ha fet el bitxo de baix i bona part de la seua família.

És guapet, no? I fins i tot pareix simpàtic. No vos deixeu enganyar esteu davant del morrut roig (Rnynchophorus ferrugineus), en castellà "picudo rojo", una verdadera plaga mortal aplegada amb palmeres vingudes de l'Egipte, pas intermedi en el seu recorregut des de la seua zona d'origen al Sud-Est asiàtic.I ara dic jo, amb tant de viver que hi ha ací, quina falta feia dur-ne de tan lluny? Cap.

El seu cicle reproductiu s'inicia a març i s'allarga fins novembre en varies generacions. Però el que realment es menja i debilita la palmera fins a la mort no és este insecte, sinó l'oruga que el precedix en el seu desenvolupament. La cosa és que ha vingut per quedar-se i poc a poc està canviant el "skyline" arbori de les nostres terres. No vull pensar en la destrossa que podria aplegar a fer al palmerar d'Elx, segur que s'han posat els mitjans adients, o la crisi també els haurà afectat? Sí hi han tractaments preventius, però també és cert que hi ha moltes palmeres "salvatges", altres desateses pels seus propietaris per no poder pagar les despeses o per pròpia voluntat. El cas és que una darrere l'altra van caient, fins que en un futur sols quedaran les tractades i possiblement unes poques "naturals". Ja que si passa igual que en les campanyes de vacunació humanes, si esta és prou extensiva el fet que queden alguns individus sense ser-ho no és preocupant ja que la resta farà un efecte barrera que no possibilitarà la propagació de la infecció. Tornant al tema, que la feina de vegades em pot, també quedaran les Washintones que de moment pareix que es salven, encara que pareix que algunes també han sigut atacades, i com no el nostre margalló.

Tornant al meu cas, jo diria que estic en l'últim cas, sempre he dit que el meu jardí és de supervivència i que si alguna planta es posa impossible: adéu, fins sempre. Per això ho vaig deixar a la sort, i ha vingut així. Ara sols queda, no trobe que es recupere, tallar-la i veure que pose dalt de la base que quedarà. Gràcies per tot, a sigut un plaer!!

Maleïdes orugues

Arribats a estes altures de l'any es hora d'anar revisant els rosers de tant en tant. No per l'oïdi (eixa és una altra història), sinó per les orugues que es mengen les fulles. Estem parlant de la falsa oruga del roser (Arge rosae). I que em perdonen els puristes de la llengua, sé que el correcte és dir eruga, però que voleu que vos diga. Jo sempre he dit oruga i oruga es queda.

Si un s'encanta un poc, de la foto de dalt pot passar en pocs dies a la de baix. I és que tenen un un apetit voraç pels brots tendres, podent deixar un roser pelat a les puntes en un no res. Clar, han de fer-se grans de pressa, i de veritat que ho fan, més de pocs mil·límetres a un centímetre en res. Mireu-les ahí rosegant.

Reconec que un hauria de buscar primer els punts on la mare posa els ous i d'on elles començaran la seua activitat destructiva (la taca o tall allargat i fosc del tronc). Però, per desgracia sempre fem tard, són tan menudes que costa detectar-les. Per sort el remei és fàcil, una passadeta del flit (l'insecticida de casa) i prou. Cal anar amb compte de no fer-ho directament a les fulles, millor fer com una boira al voltant d'elles, per no cremar-les. I d'esperar al tardet, la combinació amb el Sol de vegades pot ser fatal.

Crisantems de Juny

Els crisantems (Chrysanthemum sp.), com ja vaig havia comentar, poden fer una xicoteta florida a la primavera. Poden, perquè realment de tots sols ho ha fet este i sense la força acostumada. Serà pels polls (àfids) que estan xuplant-li la saba? Són els puntets negres baix de la flor.

Però el més important, per damunt de tot açò és que ara és el moment de despuntar-los. Si els pardals o qualsevol cuquet no ho han fet ja. Com en este de baix.

Per a que es ramifiquen al llarg de l'estiu i facen una floració més espectacular a la tardor.