dijous, 15 de setembre del 2011

Morrut roig.

Entre esta foto

2008_06080009.JPG

i esta altra

2011_09040005.JPG

no tan sols han passat 3 anys, sinò que també ho ha fet el bitxo de baix i bona part de la seua família.

2011_09040001.JPG

És guapet, no? I fins i tot pareix simpàtic. No vos deixeu enganyar esteu davant del morrut roig (Rnynchophorus ferrugineus), en castellà "picudo rojo", una verdadera plaga mortal aplegada amb palmeres vingudes de l'Egipte, pas intermedi en el seu recorregut des de la seua zona d'origen al Sud-Est asiàtic.I ara dic jo, amb tant de viver que hi ha ací, quina falta feia dur-ne de tan lluny? Cap.

2011_09040003.JPG

El seu cicle reproductiu s'inicia a març i s'allarga fins novembre en varies generacions. Però el que realment es menja i debilita la palmera fins a la mort no és este insecte, sinó l'oruga que el precedix en el seu desenvolupament. La cosa és que ha vingut per quedar-se i poc a poc està canviant el "skyline" arbori de les nostres terres. No vull pensar en la destrossa que podria aplegar a fer al palmerar d'Elx, segur que s'han posat els mitjans adients, o la crisi també els haurà afectat? Sí hi han tractaments preventius, però també és cert que hi ha moltes palmeres "salvatges", altres desateses pels seus propietaris per no poder pagar les despeses o per pròpia voluntat. El cas és que una darrere l'altra van caient, fins que en un futur sols quedaran les tractades i possiblement unes poques "naturals". Ja que si passa igual que en les campanyes de vacunació humanes, si esta és prou extensiva el fet que queden alguns individus sense ser-ho no és preocupant ja que la resta farà un efecte barrera que no possibilitarà la propagació de la infecció. Tornant al tema, que la feina de vegades em pot, també quedaran les Washintones que de moment pareix que es salven, encara que pareix que algunes també han sigut atacades, i com no el nostre margalló.

2011_09040004.JPG

Tornant al meu cas, jo diria que estic en l'últim cas, sempre he dit que el meu jardí és de supervivència i que si alguna planta es posa impossible: adéu, fins sempre. Per això ho vaig deixar a la sort, i ha vingut així. Ara sols queda, no trobe que es recupere, tallar-la i veure que pose dalt de la base que quedarà. Gràcies per tot, a sigut un plaer!!

2 comentaris:

de ha dit...

Estic segur que la perduda d'una palmera d'eixa edat és com la perdida d'un ser volgut. Collins cada dia veig les meues tres palmeres en ma casa, elles van creixer amb la meua família. Sols espere no vorer al morrut, millor que vaja a prendre aires.

Vicent L. ha dit...

Eixe és el problema que pren massa aire. Els desitge tot el millor a les teues palmeres.