Polp. Aloe arborescens.

Molt abans del “boom” de l’Aloe vera, amb les seues quasi miraculoses propietats, aquest Aloe era el rei en les nostres terres. Estic parlant de l’A. arborescens o, popularment conegut, polp. “Arborescens” perquè en teoria pot aplegar fins als quatre metres d’altura, encara que jo mai n’he vist de més de dos metres, i “polp” perquè les fulles es giren cap a baix com les cames del conegut i saborós cefalòpode, com si estiguera girat del revés.

La veritat és que és una planta agraïda i poc problemàtica. Doneu-li un poc de lloc i en uns pocs anys els múltiples ulls li donaran un aspecte arredonit. Cadascun d’ell projectarà unes grosses arrels, de vegades des de prou alt, buscant una major autonomia. Pot ser per l’aspecte embolicat interior que resulta de la conjunció de troncs, fulles seques/verdes i arrels molta gent diu que són un niu de rates. Veges tu quina culpa té el polp del nostre abandonament! Pot ser per això també que en alguns jardins, quan ja és major, se li tallen tots els ulls inferiors deixant sols el terminal. Rar, però per a gusts…

Les flors fan aparició ara unides en una espiga. Després aniran separant-se i doblant-se cap a baix. En la seua pàtria natal, Sud-àfrica, són pardals i insectes especialitzats els que prenen el nèctar de les flors tubulars. Ací com els pardals solen tindre el pic més curt el que fan és trencar-les pel costat, com passava amb l’espasa de foc i les busqueretes.

Tanacetum parthenium. Botó de nacar.

El Botó de Nacar, o segons la majoria de Plata, és una planta d'eixes de tota la vida. De les que la gent sempre ha tingut plantades a la caseta. Ja que és forta, florix abundantment i les fulles desprenen un cert aroma en tocar-les (a mi realment no arriba a agradar-me). El seu nom en llatí, encara que primer vaig pensar en Achillea ptarmica, és Tanacetum parthenium (=Chrysanthemum parthenium). I el "botó" és en realitat la unió de moltes flors diminutes en una única flor, característica típica de la família de les Compostes. Adaptació evolutiva que busca augmentar les possibilitats de reproducció de la planta.

Va molt bé tant en maceta com en terra. En la primera cal anar en compte que no patisca sed. Que no li passe com a esta, mireu com pot quedar. Encara que amb un poc de cura ja pareix que va recuperant-se.

En terra al principi també caldrà vigilar-la. Però una volta establerta és molt resistent a la sequera. Inclús arriba a naturalitzar-se.

Però si voleu reproduir-les en maceta podeu guardar les flors i plantar les llavors en primavera. La de la maceta de dalt és d'una llavor que va germinar espontàniament este any. O siga, que en poc de temps tindreu un planta adulta.

En flor?

Aneu en compte si teniu plantes de fulles (Aspidistra elatior), ara estan començant a florir. Que no vos heu donat compte? Per l'amor de Déu! Una floració tan espectacular no vos la podeu perdre. Els primers indicis són estos,

Per acabar en açò (no es mereix un altre qualificatiu)

Chlorophytum comosum vittatum. Canyaret.

Primer que tot dir que este serà l'últim missatge del més. Me'n vaig de vacances i el bloc amb mi, que ja ens toca!

Ara, anem per feina. Esta setmana entre la vagància pre-vacances i que no aparat de ploure no trobava tema de que parlar. Al final m'he decidit per un clàssic, un dels Top 10 de la casa, el canyaret o planta de cintes (Chlorophytum comosum). Originària de Sud-Àfrica, és una planta molt resistent, agraïda i ideal per a macetes penjants o que estiguen en llocs elevats. També és molt vistosa per les seues fulles llistades de blanc i verd, en la foto podeu observar la varietat vittatum. Com també ho és pels estolons que li pengen per tots els costats i que li donen eixe aspecte característic. Per este motiu, al seu país d'origen, se l'anomena també "spider plant". Per això que semblen aranyetes.

Del cultiu poc que dir, Sol i aigua. A l'hivern pot aplegar a gelar-se un poc, per això que podeu observar algunes fulles amb les puntes cremades. Es reprodueix molt fàcilment a partir de les plantetes (o aranyetes) que li pengen, ja que estes normalment tenen les arrels plenament formades. Ah, i encara que he dit que són ideals per a maceta, dir que en terra també proven. Jo en tinc varies i aguanten perfectament bé.

A més d'esta varietat també en tinc una tota verda. Però això serà cosa d'un altre dia.

Powered by Zoundry Raven

Cyrtanthus elatus

Normalment comence els missatges posant la descripció de la planta. Però hui ho farem amb la batalleta. Farà uns tres o quatre anys m'en anava a la feina, i quasi abans d'entrar, em vaig veure per dalt de la barana del terrat de la casa del costat una flor. El primer dia no li vaig fer cas. Al segon ja em vaig dir, que no serà un Cyrtanthus? Jo només l'havia vist en fotos en un llibre molt bo sobre la flora de la zona del Cap. Però, que fa al terrat d'una dona major ací a Calp, si això pràcticament no es troba en el comerç habitual? El cas és que picat per la curiositat, un dia que la veïna va vindre, li vaig dir que si podia donar-me una ceba. La dona no sabia de quina estava parlant-li exactament i em digué que pujara a casa. Allí em tens a mi escales amunt. Eixa és, li vaig dir. I li vaig recordar que si quan volguera me'n podia donar una estaria molt agraït. Una? Em va donar tota la maceta, una maceta de més d'un pam de diàmetre. Estaria avorrida d'ella, no sé. No, sempre hi ha gent de bon cor pel món. El cas és que me'n vaig anar a la feina i després cap a casa amb tot allò baix del braç. Millor dit dins d'una borsa, el braç no és tan gran.

Eixe hivern les vaig separar en tres macetes, dos de bulbs grans i una de menudes (que este any han fet per primera vegada flor). I ací teniu el resultat.

Efectivament es tractava de Cyrtanthus elatus, este és originari de Sud-Àfrica. Però no exactament de la zona del Cap. Pertany a zones on rep pluges més o menys abundants a l'estiu. Per això que es manté sempre verd. Els bulbs grans poden donem dos vares florals a l'estiu (Juliol-Agost) . De les que tinc jo sempre n'hi ha una que florix primer tota sola, com anunciant la vinguda de la resta.

Com comentava no fa molt, encara que no han florit encara, tinc unes altres de color rosa i crema. I estic esperant per veure si al final l'any que ve em faig amb una de color blanc. De moment a gaudir d'este, que no és poc.

Powered by Zoundry Raven

Aspidistra elatior. Sorpresa.

Fa més d'un any vaig desfer una maceta d'aspidistres o plantes de saló o fulles, segons llocs. Estava massa plena i envellida. El cas és que al final em vaig trobar am dos macetes noves i un munt de rizomes sense fulles per a tirar. Però com que sempre em sap mal no aprofitar les coses, vaig recordar que abans, a la caseta de la meua iaia materna, en teníem plantades en terra. Sempre a l'ombra clar, amb bons resultats.
Pensat i fet, uns els vaig posar baix d'un taronger i els altres al constat del mur del carrer. Estos últims estaven més protegits de la llum directa i probablement tenien també més humitat. I qué va passar? Que tot va desaparèixer i prou. Tanta feina per a res.
Per a res? L'altre dia tallant la gespa em veig, que un any després, una fulleta alça el cap. Fixant-me més li vaig veure un bon rizoma. Açò promet! Al final pot ser que aconseguim fer un bon raconet.

 

L'aspidistra és una planta molt resistent i es porta molt bé en llocs d'interior amb poca il·luminació o exteriors sense Sol directe. Té pocs requeriments: regar de tant en tant i abonar si voleu un poquet en primavera-estiu. Això sí, es de creixement molt lent.