Les millors d'Instagram del 2020

 

Cyrtanthus montanus, Narcissus broussonetii, Cyca revoluta, Sedum spectabile, un racó de suculentes al pati, Cyrtanthus elatus pink, Pancratium maritimum

Pancratium maritimum. Lliri de mar.

Entre juny i agost si passegeu per les nostres platges observareu, si l’urbanisme voraç ho ha permés, que en els cordons dunars o els terrenys que queden darrere d’ells hi ha flocades de flors blanques. És el lliri de mar o Pancratium maritimum, Aquesta és una Amaril·lidàcia que es troba per totes les vores del Mediterrani i l’Atlàntic.

Normalment sols manté les fulles en hivern, però si té suficient humitat pot mantenir-les tot l’estiu. En el meu cas, quan era menuda les perdia, però ara que ja ha trobat la frescor de la terra no ho fa mai. La frescor, sí perquè aquesta bulbosa té el bulb profundament soterrat en el terreny i les arrels poden aplegar fins els 80 centímetres de profunditat. En alguns casos suficient per vorejar el nivell freàtic en les zones de costa.

Les flors no apareixen totes a la volta, sinó que van obrint-se unes darrere les altres. A més, tenen un perfum molt agradable, al contrari del seu germà Pancratium foetidum (el nom ja ho diu). Observeu com es semblen les flors que encara no s’han obert a les de Lapiedra martinezii, no poden obviar que són parents.

Una vegada pol·linitzades les flors es forma una càpsula globosa que al final de l’estiu lliurarà unes llavors angular, que si teniu ganes, podreu germinar pel mètode de flotació en aigua.

En el jardí no dona cap problema. És altament recomanable per a jardins de baix manteniment.

Fals Acis valentina. Acis ionica.

Fa uns anys vaig comprar per correspondència des de França uns exemplars del que jo pensava era Acis valentina (=Leucojum valentinum), un endemisme valencià protegit per la llei que sols es dona en certes localitats de Castelló i València (encara que trobe que A. Rigual el va veure també a la Serra Gelada abans del "boom" immobiliari). D'alguna manera el feia tornar a casa des de l'exili.

 Aquest any ha florit per primera vegada i a pesar que alça menys d'un pam és encantador. Un membre més dels xicotets tresors del jardí que cal anar buscant atentament.

Pensava, deia abans, i mal, perquè després de veure la flor em va entrar el dubte i, després de buscar un poc per la xarxa, em vaig dur una bona sorpresa. Resulta que tots el Acis que es venen com a valencians són en realitat A. ionica, una espècie originaria de la costa adriàtica de Grècia i Albània. Quin xasco!!

Segons sembla, no hi ha cap font fiable en el comerç internacional per a A. valentina.

La diferència fonamental la donen els tépals interiors. En A. ionica no tenen la punteta en forma de fletxa que tenen els exteriors i en A. valentina sí.

Què anem a fer! A banda de gaudir d'aquest, com sempre, faig la crida per si algú està en disposició de compartir algun exemplar del nostre o simples llavors. Deixeu un missatge ací.

Cyrtanthus sanguineus

Després de dos anys d'espera i molts canvis de lloc finalment ha florit.

Ell és membre de la nombrosa família hongkonesa que he anat formant a casa. Realment ha valgut la pena l'espera. No creieu?

Com tot el seu gènere té la seua terra d'origen a Sud-Àfrica, en concret a la part est (= més aigua a l'estiu que a l'hivern). Li agrada "descansar" a mitja ombra i, si pot ser, mirant al sud. D'ací allò dels múltiples canvis de lloc. Ah, i florix ara a l'estiu, com es pot comprovar a les fotos.

En esta última foto el Sol li dona per darrere. De veres que el color taronja i les línees del tub la fan... Sols espere que l'any pròxim faça més flors en cada vara.

Planter d'hivern.

Normalment sols faig planter a l'estiu per a les plantes de temporada, però este hivern no sé com m'he trobat "forçat" a fer una barbaritat de planters de "cebetes" diverses. Primer vaig començar amb unes llavors de Sparaxis sp. (davant) i d'un híbrid entre Tritonia crocata i T. deusta (darrere), que vaig comprar per internet.

Després vaig arreplegar unes quantes de Lapiedra martinezii, que no estan responent molt bé a la prova. Espere que al final en quede alguna.

Vaig continuar amb unes poques llavors del creuament entre el Cyrtanthus elatus roig i el rosa.

I per acabar-ho d'arreglar, que conste que estic molt agraït, la meua amiga Cris, des de Portugal, m'envià estes de Habranthus tubispathus,

Habranthus tubispathus var. roseus,



i Habranthus robustus (van un poc més endarrerides que les dels seus cosins)



I es queden per eixir les clívies, d'eixes que penja la flor, que m'han eixit este any i les llavors de Nerine sarniensis i Haemanthus coccineus que encara no han germinat. Tota una festa per a la casa. Feliç Any Nou!!!

Lapiedra martinezii. Flor de l'estrela.

En esta zona costera de la mediterrània ibèrica creixen de forma natural varis gèneres de la família Amaryllidaceae, una de les meues preferides com haureu observat. El més comú, vistós i inclús conreat és el de les nadaletes (Narcissus sp.), seguint-lo en abundància un únic representant del gènere Pancratium, el lliri de mar (P. maritimum). Millor dit en vistositat, perquè l'abundància amb tot el desenvolupament urbanístic de la costa ha devallat molt. Però, darrere d'estos, encara en queda un altre modest i oblidat de tots, parle del narciset valencià (Lapiedra martinezii) o flor de l'estrela, com li diuen a Múrcia. Este és un gènere monotípic, o siga que sols té una espècie, que es distribuïx únicament pel Sud-Est de la Península Ibèria i el Nord del Marroc (Rif). Sent el seu nom un homenatge a la botànica gaditana Maria Josefa Lapiedra (senyora de Martínez). El cas és que ara, mitjans-finals de l'estiu, és el seu moment de florida. Mireu les floretes estrelades, no majors d'una moneda d'euro.

Creix normalment, passant desapercebut per a tots, en clavills de les roques i zones pedregoses. Podríem dir que es tracta d'un especialista d'ambients marginals o "extrems". Pot ser per esta especialització que ha pogut sobreviure fins aplegar als nostres dies. Sí, perquè segons pareix, encara que el especialistes no ho tenen clar del tot, estem davant d'una de les primeres proves evolutives d'esta família en la zona europea. Això vol dir, que molt abans dels lliris de mar i de les nadaletes, estes bulboses ja estaven florint ací a l'Est de la Mediterrània. Ningú diria que tan menut com és tindria un pedigrí d'eixe estil.

I clar, no podia jo de deixar de tenir-ne uns al jardí. Sí, ja sé que no està bé prendre plantes de la muntanya, però al cap i a la fi en les nostres terres és molt abundant i no trobe que faça cap mal. Així que en tinc de fulla gran (el de la flor) i de fulla menuda (els de baix). Com que a l'estiu estan en repòs, haureu d'esperar un poc, perquè estes isquen del tot i així veure-les i ... observar la línia blanc-verdosa recorre el centre de la fulla.

A les terres valencianes també es troben dos altres membres el Galanthus (en zones d'alta muntanya) i el Leucojum/Acis (més coster). Per cert, que si algú té assilvestrats algun dels segons, que m'ho diga si en té disponibles, que m'agradaria tenir-ne també.

Pink Diamond.

No vos preocupeu, que el bloc no ha canviat de temàtica i ara es dedica a la joieria. Continueu llegint i veureu:

"A la tercera va la vencida" diu la dita castellana, i així ha sigut en este cas. Sí, perquè des dels seus primers passos fins a hui ja ha passat, quasi, tres estius. La veritat és que l'any passat va fer un intent, però no va aplegar a res. Però, també és veritat que este any he hagut de separar-li les espates (les dos fulles que cobrixen inicialment el capoll) i inclús ajudar-lo a obrir la flor en vista de que no ho feia per sí mateixa (el que fa la impaciència). Trobe que tot açò és el motiu per qual se li dona també el nom Cyrtanthus elatus var. delicata, encara que finalment s'ha imposat la més "fashion" C. e. Pink Diamond. Ara que també he de reconéixer que segurament un poc d'esta problemàtica té relació amb el meu "encabotament" per tenir-la en una maceta menuda. Cosa que este any solucione, ja està bé!

La flor és tot un encant, amb un suau color rosat i un lleuger fons blanc. Recorda molt a aquella de les bruixetes, però com no va a fer-ho si són cosines llunyanes.

En esta foto es pot comparar la diferència de tonalitat i textura entre esta i l'original. No sé amb quina de les dos quedar-me, trobe què amb les dos així no erraré.

Bruixetes, comença la calor.

Un del millors indicadors per saber que el camí cap a l'estiu no te cap retorn ens la dona el Zephyranthes grandiflora. Si ell troba que ja és hora de florir, és senyal de que la calor ja està prop. El resultat d'eixa pujada de les temperatures i l'ultima pluja de maig a la foto de baix.

Ara sols queda esperar que este xicotet espectacle es repetisca tot l'estiu, de forma natural o induïda (reviseu l'article de fa dos anys).

Una curiositat per a acabar, en castellà he vist que els donen varis noms, però el que més m'ha agradat és el de "brujas", que he trobat a un comentari d'un bloc de Múrcia. Així que a partir d'ara seran "bruixetes". Què seria del valencià sense el diminutiu! Ara que, si algú coneix algun nom en valencià per a esta planta, per favor que ho deixe en els comentaris.

Cyrtanthus elatus

Normalment comence els missatges posant la descripció de la planta. Però hui ho farem amb la batalleta. Farà uns tres o quatre anys m'en anava a la feina, i quasi abans d'entrar, em vaig veure per dalt de la barana del terrat de la casa del costat una flor. El primer dia no li vaig fer cas. Al segon ja em vaig dir, que no serà un Cyrtanthus? Jo només l'havia vist en fotos en un llibre molt bo sobre la flora de la zona del Cap. Però, que fa al terrat d'una dona major ací a Calp, si això pràcticament no es troba en el comerç habitual? El cas és que picat per la curiositat, un dia que la veïna va vindre, li vaig dir que si podia donar-me una ceba. La dona no sabia de quina estava parlant-li exactament i em digué que pujara a casa. Allí em tens a mi escales amunt. Eixa és, li vaig dir. I li vaig recordar que si quan volguera me'n podia donar una estaria molt agraït. Una? Em va donar tota la maceta, una maceta de més d'un pam de diàmetre. Estaria avorrida d'ella, no sé. No, sempre hi ha gent de bon cor pel món. El cas és que me'n vaig anar a la feina i després cap a casa amb tot allò baix del braç. Millor dit dins d'una borsa, el braç no és tan gran.

Eixe hivern les vaig separar en tres macetes, dos de bulbs grans i una de menudes (que este any han fet per primera vegada flor). I ací teniu el resultat.

Efectivament es tractava de Cyrtanthus elatus, este és originari de Sud-Àfrica. Però no exactament de la zona del Cap. Pertany a zones on rep pluges més o menys abundants a l'estiu. Per això que es manté sempre verd. Els bulbs grans poden donem dos vares florals a l'estiu (Juliol-Agost) . De les que tinc jo sempre n'hi ha una que florix primer tota sola, com anunciant la vinguda de la resta.

Com comentava no fa molt, encara que no han florit encara, tinc unes altres de color rosa i crema. I estic esperant per veure si al final l'any que ve em faig amb una de color blanc. De moment a gaudir d'este, que no és poc.

Powered by Zoundry Raven

Cyrtanthus elatus. Pink Diamond brotant.

Esta primavera em vaig comprar per internet a Italia uns quants bulbs. El principal, este, el Cyrtanthus elatus "Pink Diamond". Ja dubtava que brotaren, ja que costen prou d'arrelar. L'any passat, dels dos C. elatus "Cream Beauty" que em vaig comprar a l'Ebay un va morir. El cas és que hui m'he vist que un comença a traure la punta d'una fulla. Quina alegria! Almenys un es salva.

Veure la flor ja serà una altra cosa. Pot ser que tinga que esperar un o dos anys. Estes plantes, al contrari que els seus cosins el Hippeastrums/Amaryllis, tarden molt de temps en generar un sistema d'arrels suficient per aguantar una floració, quan estes no existixen o estan seques.

Prompte espere posar les fotos del C. elatus, sense cognoms, i contar-vos la batalleta de com aplegaren a casa. Ah, i com haureu endevinat per el nom, el "Pink Diamond" fa flors de color rosa i el "Cream Beauty" crema. Mentre que l'original, diguem-ho així, les fa d'un color rogenc. Em falta el de color blanc, a veure si l'any vinent ja em faig amb ell.

Powered by Zoundry Raven

Zephyranthes grandiflora. Rain lily

Zephyranthes grandiflora (fam. Amaryllidaceae) no té un origen clar. El que sí es cert, és que podem trobar-lo naturalitzat en moltes zones subtropicals (p.e. la Costa del Golf de Mèxic i el sud dels Estats Units). Les seues flors, que són estèrils, mesuren uns 10 cm de diàmetre i arriben als 30 cm d'alt. Cada bulb sols fa una flor a l'hora. A l'hivern es troba inactiu, encara que pot mantenir les fulles linears. Serà a l'inici de l'estiu quan apareixeran noves fulles i començarà el període de activitat. Este es caracteritza per floracions intermitents, que coincideixen amb forts ruixats que segueixen a períodes de sequera. D'ací el nom en anglés "Rain lily".

Açò, en el nostre clima mediterrani, on a l'estiu hi ha poques pluges (bé, l'any passat va ser un poc atípic, pot ser pel canvi climàtic), significa que ens permet controlar la floració. Així, si deixem que la terra s'asseque ben bé i després fem un bon rec, al cap de 7-10 dies tindrem flors a casa. Això signifiquen 4-5 floracions en el període estival. Que no està gens mal!

El cas és que va unes 2 setmanes va ploure i ací està la primera de l'estiu. A la pròxima a veure si en tenim sis o set.

Powered by Zoundry Raven