I no eren menuts no, podent-se observar en dies clars des de la distància. Què seria allò? Pot ser un antic corral o un punt de vigilància antic o una nevera?
Doncs no, simplement es tracta d'una curiosa formació geològica on les roques formen un continu amb forma circular, deixant dins un floc de vegetació que acaba de completar el conjunt. Com sempre, es complix el teorema de la navalla d'Occam que diu, més o menys aproximadament, que quan hi ha varies teories que intenten explicar una situació normalment la més senzilla és la que té més probabilitats de ser la correcta. Siga com siga, jo, a falta que ja tinga un altre nom, me l'he batejat com el "Anell de Bèrnia".
Mentre pujava també vaig poder observar de lluny la, fins fa poc desconeguda per a mi, Creu de Bèrnia. No sé si podreu distingir-la al cim de l'alt de la Pedrissa. Per més detalls podeu passar-vos per este article del bloc Fent Marxa.
Ja aplegat a la querena de la serra una lleugera ullada a la part del terme de Benissa més oblidada, el Racó d'Omar.
I un modest vídeo del que des d'allí es veu, el so de fons és del ponent que "ventava" aquell dia.
Este punt ha estat transitat des de sempre pels hòmens i este tros d'escudella que allí hi havia ens deixa constància. Simplement la portaria d'un lloc a un altre o és que estaria allí vigilant i menjant d'ella?
Ja era hora de tornar a casa, que la fira ens esperava, un poc decèpcionat per no haver trobat res més interessant a nivell vegetal a banda d'unes angilagues (Ulex parviflorus), petorrels (Erica multiflora) i romers (Rosmarinus officinalis) que a pesar de l'hivern estaven florides. Però, la natura és molt sàvia i em reservava el millor per al final, de sobte, em vaig veure sorprés ací i allà per estes xicotetes joies, les flors del Narcissus assoanus o almesquí. Ja podia tornar content a casa.
En la foto de baix tornem a la geologia, el que es pot observar en ella em va paréixer curiós, és la senzilla demostració de com poc a poc l'aigua rosega la roca fins que el que en principi seria un senzill regall, ara és un profund solc. Amb el temps adoptarà l'aspecte que tenen les roques que hi havia al voltant presentant-se verticals al terra. Un podria pensar erròniament que mostren la inclinació dels sediments, que realment tenen la mateixa inclinació que els de la Solana, ja que tota esta part de Bèrnia és geològicament part d'ella. Estes formacions solcades i amb cocons s'anomenes rasclers (carcalls a la Vall de la Gallinera i lapiaz en castellà).
Acabada l'excursió, i abans de pujar al cotxe, totes estes margaritetes (Bellis annua) i algunes calèndules silvestres (Calendula arvensis), que buscaven el Sol, acabaren "d'alegrar-me el dia".
