Mirant si desullava el favar, que aquest any amb el bon temps va prou avançat (bo, també és veritat que vaig sembrar una llavor primerenca), vaig escoltar un fort brunzit. Semblava el d'una abella, però més intens. Era el d'un burumbot (borinot) que s'acostava buscant les flors blanquinegres.
Concretament era un Bombus terrestris el burumbot més comú en Europa i sobretot en aquesta part de la Mediterrània. Bombus pel brunzit i terrestris perquè la reina busca els caus abandonats de rosegadors per iniciar la colònia. Aquesta pot mesurar fins el 2-2,7 cm, mentre que les obreres sols aplegaran al 1,5-2 cm.
El fet diferencial per distingir l'espècie és l'extrem blanc de l'abdomen.
Com per la seua mida es veu que no poden obrir les flors, com fan les abelles, el que fan és foradar directament la base d'aquestes per xuclar el nèctar, a l'estil de la busquereta. No saben ni poc! I encara diuen que quan un va atabalat és que sembla un burumbot.
Bo, al final, sí que vaig desullar algunes mates. Per si algú estava en el dubte. Ara veurem si el temps ens ajuda i tenim collita o he d'esperar a la primavera.
