divendres, 11 de novembre del 2011

Montgó - Cova de l'Aigua i Racó de l'Ull de Bou.

Este diumenge aprofitant una visita guiada de l'Ajuntament de Dénia férem la ruta de la Cova de l'Aigua i Racó de l'Ull de Bou, és la número 3 (línia de color groc), de 3 hores de recorregut, 4 km de distància i entre 200-350 m de desnivell (la cosa no està clara). En este cas es recorre l'ombria de la muntanya situada tota ella al terme de Dénia. Ah, si no pose cap foto de les vistes des d'allí és perquè, encara que molt boniques, són les mateixes de la pujada al cim i... tornar a repetir-les em pareix que carrega massa el missatge.

2011_10090017_mapa.jpg

Deixem els cotxes dalt de l'Ermita del Pare Pere i després de caminar un poc pel Camí de la Colònia apleguem a una cruïlla on prenem el camí de l'esquerre. Anem a la cerca de les parets verticals de la muntanya. Una de les primeres coses que em va sorprendre de la ruta va ser la quantitat i varietat de falgueres (podeu veure-les totes juntes a la foto, no pose noms perquè ahí encara no aplegue), i algun que altre briòfit, que trobarem tot el camí fins la Cova de l'Aigua. Es nota que ací la humitat és alta, tant per la pluja com per la condensació de la boira, "input" molt important que s'ha descobert no fa molt.

2011_11062264falgueres.jpg

La terra que normalment és de color roig en este punt és negrenca, degut a l'elevada càrrega orgànica que incorpora. Tot este ambient fa que pel camí ens trobem especies rares, almenys per a mi, de veure per esta zona, com per exemple este galzeran (Ruscus aculeatus). Per cert, es gasta molt per prevenir problemes circulatoris, com per exemple les hemorroides.

2011_11062264.JPG

I així mirant, mirant (les coses i també per no caure) apleguem a la cova (400-450 m sobre el nivell de la mar), sent no haver fet una foto del lloc on es troba, però en compensació vos deixe amb l'enormitat de la penya que tanca l'altra part del semicercle perquè vos feu una idea.

2011_11062265.JPG

Abans de pujar per les escales que ens duran a l'entrada hi ha una inscripció romana del 238 d.C. Esta diu, per si a algú li interessa, "C(aius) IVL(ius) VRBANVS VET(eranus)/ PRIN(ceps) VEXIL(lationis) LEG(ionis) VII/ GEM(inae) P(iae) F(elicis) [[M[A]XIM[I]N(ianae)]] [M]ISS(us)/ CVM SVIS A D[E]CIO VA[L]ER[I]A/NO CO(n)S(ulare) L(ucius) A[L]F[I]VS DO/NATVS OPTIO F(aciendum) C(uravit)". En ella Lucius Alfius Donatus deixa constància de la presència allí d'una "vexilatio" (destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi romà que podia comprendre des d'una a diverses cohorts d'una legió, fins a una barreja de centúries i decúries extretes de diverses unitats, legions i unitats auxiliars) de la legío VII Gémina, comandada per Caius Iulius Urbanus. És una llàstima que haja d'estar enreixada, uns 1700 anys allí sense problemes i ara amb tant de grafiter, amb reixa i tot, pot ser que encara no estiga segura.

2011_11062267inscripcio.jpg

Al pujar de les escales em trobe l'entrada del dipòsit que recollia l'aigua que eixida de les roques. Les pintades fan furor, el tal Pepet ja s'hauria pogut anar a pintar-se la porta de sa casa.

2011_11062269.JPG

Una vista per dalt del mateix, s'observa una xicoteta séquia que recorria l'aigua per la part superior.

2011_11062267.JPG

Ací no acaba tot, si entrem dins del dipòsit veurem que a l'esquerre hi ha curt passadís que a final, a la dreta, té una altre xicotet dipòsit o bassa. Tot este conjunt va ser utilitzat, per aprofitar les aigües, per romans, àrabs i cristians. La pregunta és: hauria un sistema de conducció per dur-la a la ciutat?

2011_11062275.JPG

Acabada la visita i ja esmorzats prenem camí cap a l'esquerre en busca de la nova destinació, el Racó de l'Ull de Bou. En tot este camí, que transcorre més o menys pla, els tallats del Montgó ens persegueixen. Mireu quina concavitat hi ha al dalt de tot.

2011_11062286.JPG

Tot el camí caminem entre un bosc que intenta recuperar-se de l'incendi que el va assolar ja fa anys (1992?). Un bosc que vaig travessar, quan de menut, vaig pujar per primera vegada a la cova i que ara, a falta d'ell, dona la impressió d'estar anant per un lloc diferent. Els troncs quasi podrits encara són testimoni d'ell. Però la natura no cedix i sempre, si la deixem lliure, prova de recuperar-se el més ràpid possible. Una altre espècie difícil de trobar natural per ací, no tant quan es tracta de jardins, el marfull o lloreret (Viburnum tinus).

2011_11062287.JPG

Passem el Barranc de la Penya de l'Àguila, la Cova de la Figuera i apleguem al Racó de l'Ull de Bou. Ehem, segons pareix el nom li ve per la mossa que hi ha a l'esquerre de la penya. Jo no estic molt convençut, no li veig molta semblança. Jo m'incline més per la concavitat anterior. Algú m'ho pot aclarir?

2011_11062292.JPG

Després d'açò sols ens queda baixar per buscar els cotxes. Però abans, una sorpresa dolça i alcoholitzada, un arbocer (Arbustus unedo) a la vora del camí amb fruits madurs, per madurar i, al mateix temps, en flor. Cosa que em fa pensar en la contarella aquella del garrofer i el deutes, que no explique per no allargar-me massa.

2011_11062294.JPG

4 comentaris:

de ha dit...

Home, home, eixa si que ha sigut una bona excussió. Pepet si que s'ha passat burro amb les pintures. Canalitzacions fins a Dénia?. No crec, llavors no estava Aqualia, Aquagest, Aigües de València, que com a bons samaritans haurien conduït eixa aigua, desinteressadament.
Com a Benissa Cara Bou. Hi ha gent molt bateixadora. Felicitacion per participr-mos eixa excursio.

Vicent L. ha dit...

Ves preparant-te, que en una o dos setmanes aclarim això pendent.

Anònim ha dit...

Trobe molt ilustratives les teues excursions. Hi cap tot, fauna, flora, geologia i, història. M'ha emocionat el brollador i sobretot la inscripció romana.
Salutacions.
Josep Menargues

Vicent L. ha dit...

M'agrada que t'haja agradat.
Realment és que les visc així, i d'eixa manera intente deixar-les ací.
Molta gent sols camina per caminar i això no té trellat.
Ai l'inscripció! De tots els que anavem trobe que poca gent la va mirar. I no et penses que em va costar després trobar a la xarxa el que volia dir.
Perquè estem un poc lluny, que si no t'oferia afegir-te a la pròxima eixida.

Gràcies per la teua atenció i gràcies pel teu bloc.