Per a este divendres les previsions senyalaven possibilitats de pluja, però com que el camí que seguien els nostres avantpassats per anar a València i Dénia és prou bo, no em vaig preocupar. Ací vos deixe la meua visió personal d'una caminada per l'antic Camí Real de València, part del PR-CV 388 o Ruta dels Riberers.
Abans d'abandonar els territoris del pla la Torreta de Canor, amagada darrere dels arbres, ens vigila i ens recorda que esta ha sigut de sempre una via important d'entrada a les nostres terres, des dels caçadors-recolectors del paleolític fins a l'actual l'Autopista de la Mediterrània.
Passat el cementeri nou de Benissa, perdó, el cementeri de Benissa, que un ja té una edat i com que ha conegut el cementeri vell per a mi sempre este serà el nou. Del vell queda poc, la parcel·la enjardinada i un panteó. Els difunts foren traslladats al nou, excepte, segons pareix, estes coses sols passen a pobles com este, uns quants camions de terra mesclada amb ossos que estaran ara repartits ves-te'n tu a saber on. Deixant les polèmiques a banda, passat este apleguem a la Roca de la Salve. Una altra cosa rara del poble, la roca, després de les obres de l'autopista i d'una pica-baralla entre els ajuntaments de Benissa i Senija (realment estava en el seu terme), enlloc d'estar en un lloc aproximat a l'original resta a les escoles de Senija.Veges tu que farà allí tota una icona del folklore benissenc! Trobe que així i tot ha sigut bo este final, ja que si estiguera en el seu lloc segur que algun gamberro ja li hauria fet un graffiti. Ara que, amb tanta pedra que hi ha per ahí, podrien posar-ne una "de pega" per fer el simulacre. Bé, tornant a la tradició en veure por última volta el poble i l'església cantem una salve. Pregunta: la Salve llatina, la de la Puríssima o les dos?
El Tossal del Moro a la dreta. Algun dia haurem de pujar-hi i completar la ruta per la Mallà Verda.
Després del primer túnel de l'autopista em trobe amb una escena que no sé com qualificar: rural, bucòlica, marinera, kirsch, ... Vosaltres mateixos, davant la casa tota rústica, la burreta i la barca, què diríeu?
Faig camí i aplegue fins després el tercer pont de l'autopista, faig mitja volta i torne cap a Benissa. Però abans del segon túnel agafe una desviació a l'esquerra que em durà a la Font de la Mata. La senda que en principi pareix fàcil, després es torna impossible, i no pel seu estat, sinó perquè la seua inclinació és brutal (almenys per a mí). Més avant, amb un camí més practicable, davant del camí que du a la font està la casa dels Xaparrundos, amb el seu gran aljub.
La Font de la mata és diu així per la mata/-es (Pistacia lentiscus) monumentals que creixen dalt d'ella i agarrades a la roca. De lluny pareixen garrofers per la gran mida, però quan un esta baix d'elles es dona compte de la realitat.
I on està la font? Em vaig preguntar. Clar un té clavada dins el cap la font de Sant Anna o "Sentana", per als del poble, i pensa que totes són iguals. Ahí amb el seu canó de metall del que brota un aigua cristal·lina. Doncs no, esta està baix terra ja que més que una font "ad hoc" és una cava, els sis escalons fins aplegar a la porta d'entrada ho confirmen. Ah, estem en el terme de Gata (de Gorgos).
Després de descansar un poc, torne al poble pel mateix camí, no és dia de marxes a la muntanya. Aplegat a la meitat de la senda impossible prenc unes vistes del que he recorregut. A la dreta, travessant l'autopista, el camí real continua cap a València buscant l'eixida cap el pla, es nota que el relleus són més suaus que
els que hi ha a l'esquerre, on el camí corre encaixat a la vora i inclús pel mig del Barranc de la Garganta. Allà darrere del tot, amagada, Benissa.
Des de les altures, a l'eixida de la Garganta, la Cova del mateix nom ens observa (encara no he aclarit on està l'arbre fòssil, si algú ho sap...). I pareix menuda d'ací baix!
Passe de nou per, on estava, la Roca de la Salve. A un li ve cantar això de l'himne de Benissa: "[...] És la Roca de la Salve, és el niu i la terreta, i un gran tresor de fe, la Puríssima Xiqueta." Després d'ella, si no fora per l'entrada de l'autopista observaríem amb tota la seua plenitud el pla que s'obri davant nosaltres, conformeu-se amb esta vista parcial.
Acabada l'excursió, cap a casa i tot a peu. Qui diu que cal agafar el cotxe per fer senderisme al nostre poble?
2 comentaris:
bona ruta vicent i per al dia que feia molt bé està.
També pots pujar al tossal del moro abans de creuar el primer túnel,hi ha una vella senda a mà dreta que et porta en un no res al tossal del moro.
salut!
Moltes gràcies per la sugerència, en quan puga la pose en pràctica. Espere triar un dia més decent.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada