Lapiedra martinezii. Flor de l'estrela.

En esta zona costera de la mediterrània ibèrica creixen de forma natural varis gèneres de la família Amaryllidaceae, una de les meues preferides com haureu observat. El més comú, vistós i inclús conreat és el de les nadaletes (Narcissus sp.), seguint-lo en abundància un únic representant del gènere Pancratium, el lliri de mar (P. maritimum). Millor dit en vistositat, perquè l'abundància amb tot el desenvolupament urbanístic de la costa ha devallat molt. Però, darrere d'estos, encara en queda un altre modest i oblidat de tots, parle del narciset valencià (Lapiedra martinezii) o flor de l'estrela, com li diuen a Múrcia. Este és un gènere monotípic, o siga que sols té una espècie, que es distribuïx únicament pel Sud-Est de la Península Ibèria i el Nord del Marroc (Rif). Sent el seu nom un homenatge a la botànica gaditana Maria Josefa Lapiedra (senyora de Martínez). El cas és que ara, mitjans-finals de l'estiu, és el seu moment de florida. Mireu les floretes estrelades, no majors d'una moneda d'euro.

Creix normalment, passant desapercebut per a tots, en clavills de les roques i zones pedregoses. Podríem dir que es tracta d'un especialista d'ambients marginals o "extrems". Pot ser per esta especialització que ha pogut sobreviure fins aplegar als nostres dies. Sí, perquè segons pareix, encara que el especialistes no ho tenen clar del tot, estem davant d'una de les primeres proves evolutives d'esta família en la zona europea. Això vol dir, que molt abans dels lliris de mar i de les nadaletes, estes bulboses ja estaven florint ací a l'Est de la Mediterrània. Ningú diria que tan menut com és tindria un pedigrí d'eixe estil.

I clar, no podia jo de deixar de tenir-ne uns al jardí. Sí, ja sé que no està bé prendre plantes de la muntanya, però al cap i a la fi en les nostres terres és molt abundant i no trobe que faça cap mal. Així que en tinc de fulla gran (el de la flor) i de fulla menuda (els de baix). Com que a l'estiu estan en repòs, haureu d'esperar un poc, perquè estes isquen del tot i així veure-les i ... observar la línia blanc-verdosa recorre el centre de la fulla.

A les terres valencianes també es troben dos altres membres el Galanthus (en zones d'alta muntanya) i el Leucojum/Acis (més coster). Per cert, que si algú té assilvestrats algun dels segons, que m'ho diga si en té disponibles, que m'agradaria tenir-ne també.