Mini-caminà per la Mallà Verda.

Amb un poc de retard, ja muntades les fotos i amb permís de les festes, vos puge la meua visió particular d'una "mini-caminada" per la Mallà Verda. Este Divendres Sant, abans d'anar a arreplegar un poc de llenya del meu amic Jaume, què millor que fer una xicoteta volta per la Mallà Verda? Avantatges de viure als pobles com el nostre, que en un punt estàs al camp i/o muntanya. Com que hi ha pressa puge amb el cotxe fins al Corral de Verdú, passant per baix de la Torreta de Canor, resta de la xarxa de vigia musulmana (podeu trobar un estudi més complet sobre ella ací). El camí es bo, passe pel costat del diposit d'apagament d'incendis i continue. Arriba un punt en que el pol s'acaba i, gràcies a Déu!, una senda ben indicada.Per ella comprovem que la primavera es troba en el seu màxim esplendor, coscolls (Quercus coccinea) i angilagues/argelagues (Ulex parviflorus) estan en plena florida.

Si a l'altra ruta hi havien orquídies, en esta la bulbosa reina són les espasetes (Gladiolus illirycus), es veu per tots els costats. Encara que són un poc tímides a l'hora d'eixir a la foto.

Però, sense dubte el que més vos cridara l'atenció són les estepes (d'esquerre a dreta): romer mascle o esteperola (Cistus clusii), la blanca (Cistus albidus) de flors rosa i la groga (Fumana ericoides). Als insectes també els fan gràcia i no paren de rondar-les.

Fins i tot el margalló (Chamaerops humilis) s'apunta a esta follia primaveral.

Esta la pose perquè sempre m'ha agradat el seu aspecte papiraci, la sanguinària (Paronichia capitata).

I esta altra perquè sí, la candelera (Phlomis lychnitis).

La senda va avançant entre bancals abandonats i pinades més o menys establertes, arribant a un punt on ens trobem amb un molló. Serà la separació del terme de Benissa i Teulada?

I més endavant un cartell indicador, fins ací aplega la civilització. Qui ho anava a dir! Ara m'entere que estic fent part d'un PR, en concret el PR-CV 388. La vida et dona unes sorpreses.

Es hora de tornar, però no vull deixar d'aplegar a eixes cases de camp abandonades. Compte que la mossa a través de la qual es veu el Montgó és un avenc, des de l'autopista es veu molt bé. De que viurien eixes persones allí? I donava per a dos cases... Prou de reflexions cal tornar, 180º i a per la llenya. Ja haurà temps un altre dia per fer la ruta sencera.

El paisatge és millor de tornada. Si bé tenim la vista impel·lida a l'esquerre no és així cap a la dreta on ja podem anar localitzant formes conegudes (La Solana, Bèrnia, Olta i una punteta d'Ifac). Fixeu-se cap a la dreta, allí hi ha un punt negre, la Cova de la Garganta.

Un poc més endavant s'obri el costat que abans no podíem observar, apareixen, Cap d'Or, el Puig Llorença i una bona perspectiva de Canor i altres partides de Teulada i Benissa.



Un poc més endavant el món ja s'obri del tot.



Podeu baixar-vos el fullet de la ruta completa ací i llegir la narració completa de la mateixa en este altre bloc .