divendres, 29 d’octubre del 2010

Sedum telephium. En flor.

D'esta suculenta, hem vist primer els borrons hivernals que les seues flors. Però d'este any no passa. La cosa és que el seu període de floració sols dura unes setmanes i cal no entretenir-se. El resultat normal d'eixos borrons, al final de l'estiu-inici de la tardor, és esta

2010_10120002.JPG

Si moltes voltes un no sap o recorda com aparegueren a casa algunes coses, en este cas no és així. Esta ens la va donar la nostra veïna Angelita, és la seua planta. Una vista més de prop de l'umbrel·la

2010_10120003.JPG

Un punt de color en esta època de l'any prou sosa. Però el que de veritat li dona color és este altre

2010_10120004.JPG

que conforme passa el temps va enfosquint-se

2010_10240005.JPG

Si és l'"Autumn Joy" o no serà cosa d'un altre l'aclarir-ho. La veritat és que és una joia.

2010_10240006.JPG

Ara l'aspècte tècnic, el Sedum telephium és una suculenta d'ampla distribució a l'Europa de més al Nord i Àsia (això no ho tinc clar). Segurament que per este motiu tinga eixe particular hàbit de creixement. Em referisc a que a l'hivern estiga en repòs (per protegir-se del fred) i a l'estiu en creixement actiu (per aprofitar el bon temps). Per açò últim heu de regar-les de tant en tant en esta època de l'any, no feu com amb les altres suculentes que hem vist fins ara. Van bé en maceta i en terra (ací la de l'ultima foto pot aplegar a mides respectables, uns 60 cm). Poden reproduir-se per divisió de la mata a l'hivern (observareu que té unes arrels engrossides que li servixen de reservori), a partir de les tiges (quan està en actiu) i també per llavors.

2 comentaris:

de ha dit...

El cas es que vistes mitjançant una fotografia, es veu una flor-flors molt bonica El que passa es que jo no recorde haver-les vistes abans. Pot ser no en fixara, i d´alguna estava prop. Tio, tu tens tota la selecció de plantes que fan flors xules de La Terra?.

Vicent L. ha dit...

No en tinc tantes, no et penses. El que passa és que en la pantalla les coses sempre es veuen més boniques que al natural.
No s'en veuen moltes, però haver-ne n'hi han. El que passa és que com que al natural no pareixen tan espectaculars, la gent se les guarda per a sí mateixes.