Hortènsia de segon any.

Enguany l'hortènsia més "productiva" no ha sigut la del balcó. Sinó l'única que m'ha quedat de tots els esqueixos que vaig fer fa un any, recordeu? Sí, aquells de popurri.

Tota una valenta. Espere que les seues germanes, que viatjaren a Pego i a Colònia (Alemanya). També hagen sigut tan valentes.

Celosia cristata. Cresta de gallo.

Este dijous dia isc de la feina per anar als "vint duros" i em trobe amb la veïna, aquella dels Cyrtanthus. I em diu: Vols "Cresta de gallo" (Celosia cristata)? Tinc una bona eixida. Bé, di dic jo. Pues ala puja i ten donaré. I res que em va donar un bon manoll. Tinc un veïnat que no mel meresc!

La llàstima és que no tenia macetes lliures per plantar-los bé i he hagut de posar-los tots juntets, en gasó, fins que tinguen el seu destí definitiu. Encara estan un poc rebecats, ho sé(per això les canyes). Com que són tant grans i tendres els costarà un poc superar el canvi de casa.

L'altra planta de la maceta és una Boquita de Lobo (Anthirrinum majus). A voltes la mescla de colors pot arribar a ser sorprenent. Un altre dia parlarem d'ella.

Glottyphyllum depressum

El Glottyphyllum depressum, vaja que el nom se les porta, com totes les suculentes no dona molts problemes. Ell va a la seua marxa i prou. I com que ara està florint el pose.

Les flors només s'obrin pel dia, però ben avançat este. No les busqueu abans de les 9 o 10 del matí. Les fulles són completament carnoses i cal anar amb compte amb elles, ja que són molt fràgils. Si es toquen amb força la pell salta. A més segons diuen s'assemblen a una llengua (jo no li trobe molta semblança) i per això el nom, que en grec significa "forma de llengua". El seu hàbitat originari es troba al Sud d'Àfrica.

I com no atrauen al bitxets, que proven d'alimentar-se amb el seu nèctar.

I també alguns depredadors. Observeu, a l'esquerre baix, un revoltacampanes menudet (Mantis sp.) esperant a vore que cau. Es veu que és un poc tímid, en veure que li feia la foto es va posar de cul.

2 roses

Únicament dos roses del mateix roser. Una jove



i una un poc més major. Quin canvi, no?



Sort que després d'uns anys s'ha animat a florir amb gana.

Crisantems de Juny

Els crisantems (Chrysanthemum sp.), com ja vaig havia comentar, poden fer una xicoteta florida a la primavera. Poden, perquè realment de tots sols ho ha fet este i sense la força acostumada. Serà pels polls (àfids) que estan xuplant-li la saba? Són els puntets negres baix de la flor.

Però el més important, per damunt de tot açò és que ara és el moment de despuntar-los. Si els pardals o qualsevol cuquet no ho han fet ja. Com en este de baix.

Per a que es ramifiquen al llarg de l'estiu i facen una floració més espectacular a la tardor.

Sedum sediforme. Raïm de pastor.

El caspinell (crespinell) o raïm de pastor, de nom botànic Sedum sediforme, és ..... Un moment. Anem a dir les coses conforme són, què seria del nostre parlar de la Marina sense el diminutiu? Ací molta gent té "una caseta" i després resulta que té una casa de camp enorme amb no sé quantes habitacions, piscina i ... O quan fa eixos dies de tant de fred a l'hivern, no fa gelor, no! Sino que "fa una geloreta". Així que comencem de nou.

El caspinellet o raïmet de pastor, de nom botànic Sedum sediforme (Crassulacees), és una crassa o suculenta típica de la nostra zona mediterrània. Creix en llocs amb molta poca terra, com per exemple els clavills de les roques. Les seues fulles estan engrossides per tal de retenir l'aigua. Florix al final de la primavera estiu. Este de baix està a punt de fer-ho.

Bla, bla, bla. Ja està bé de marejar! El millor del raïmet de pastor, per damunt de tot, és menjar-se'l. Ell, a més d'altres plantes silvestres que creixen als nostres camps, s'ha emprat des de temps immemorials com una verdura més. Ara realment no ens el mirem amb molta bona cara, però en temps de més escassesa si que ho era.

Podreu trobar-lo en molts llocs, però no cal anar a la muntanya per collir-lo. El veureu als marges, tant a la querena com baix d'ells, en mig dels mateixos i també a la vora de camins. Ací aneu amb compte per si pot haver restes de pesticides o pixades d'animals diversos (hui en dia amb tant d'animal de 4 potes i algun de 2 mai es sap). Després no hi ha res més que llavar-lo, bullir-lo fins que es faça un poc blanet i a la taula. Es pot guardar a la nevera per a un altre dia, tampoc cal menjar-se'l tot d'una. Si algú té alguna altra recepta que no es prive de posar-la.

Posta de Sol a vora mar.

No tot en la vida del jardiner és plantar, regar i podar. També hi ha lloc per a gaudir dels plaers de la vida. Un d'ells és gaudir de la posta de Sol a vora mar.

Algú segur que està dient "Com?" Sí ja sé que a bona part de la nostra comarca el Sol es posa darrere de les muntanyes, cap a l'Oest. El que significaria estar a la mar, d'esquena a l'aigua, mirant el panorama. Una cosa ridícula de veritat. El plaer de veure el Sol amagar-se dins l'aigua està reservat a platges que miren cap a l'Oest. Com, per exemple, les d'Eivissa. Molts segur que haureu experimentat eixa situació, amb música Chill-out i tot, o haureu sentit parlar d'ella, a la Ibiza Global Radio ho promocionen de tant en tant. Per cert, una emissora molt recomanable si vos va tot el tema de la música electrònica (els amants de la màquina valenciana, harcore, ... abstenir-se). Podeu escoltar-la per internet o, en alguns llocs de la costa (amb alguna que altra interferència), en el 97.6 FM.

Tornant a l'assumpte, el Sol es posa darrere les muntanyes a l'Oest sempre. Però, a la costa Nord de la comarca (la platja de Dénia), per la seua orientació, entre elles (les de la Safor) i nosaltres tenim un bon talló d'aigua (el golf de València). Cosa que li dona un encant especial. De fet tots el dies de l'estiu podeu trobat gent a la platja mirant l'espectacle. I de vegades es pot veure fins i tot el "raig verd", però això ja serà cosa d'un altre dia.

A mi em relaxa de veritat, i a vosaltres?