El baladre és un d'eixos "must-have" o imprescindibles del jardí a la nostra terra mediterrània. Habitant natural de rambles i barrancs capta amb les profundes arrels la poca humitat del terreny i aguanta com cap les avingudes d'aigua rebrotant sense cap problema.
Per aquest motiu se li va donar el nom llatí de Nerium, del déu grec del mar Nereus, per l'afinitat per les zones costaneres i humides. L'oleander li ve per la semblança amb les fulles de l'olivera. Encara que ací s'acaben les semblances, ja que tot ell es verinós, havent-se gastat com a raticida i tot.
Al jardí també és molt agraït, florint tot l'estiu sense parar per alegrar-nos la vista. En trobareu de variats colors i mides, de nans que creixeran en una maceta sense problemes als originals que poden aplegar als 3-4 metres d'alçada.Les flors donen un fruit dur en forma de baina allargada, plena de llavors emplomades.
En el meu cas va aplegar com un regal dins una gerra. Clar, va passar el que havia de passar. Va traure l'arrel pel forat de desaigüe i... la va partir en dos (no patiu que la vaig apegar i ara fa el seu paper en un altre lloc). Per substituir-la li vaig posar unes tosques rodant les arrels.
Podria deixar-lo al seu aire, però com que es faria massa gran el pode tos els anys deixant-li sols unes guies. Els experts diuen que el temps de fer-ho és a l'estiu. Jo ho faig en primavera, així quan aplega l'estiu està com si res. A més, de tant en tant li talle les rames que creixen des de la base, per obligar-lo a fer-ho des de dalt, donat-li un port més arbori i deixant més llum a les plantes que estan per baix d'ell.
Quan ho feu observareu que en el centre dels troncs de baix forma un triangle, mentre que a dalt hi ha un hexàgon.
També n'hi han que tenen les fulles variegades. La maceta venia mesclada com podeu comprovar.Boniques no? La llàstima és que creixen cara al carrer. Bo, el vianants s'ho troben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada