Al Pachyphytum oviferum li ve el nom del grec "pachys" (=gros) i "phyton" (=planta) i del llatí "ovum" (=ou) i "fero" (portar a sobre, dur), perquè al que li'l va posar les fulles li semblaren ous aplanats. Però trobe que a tots nosaltres ens recordaran més les peladilles, el que ara no sé si d'Alcoi o de Casinos (ací a la Marina les primeres sense dubte). Fora de bromes, esta té la pàtria en les muntanyes, a 1200 m., de l'estat mexicà de San Luis de Potosí.
Florix ara, amb inflorescències arquejades on les flors, que quasi passen inadvertides, van obrint-se en sentit descendent.
Però com deia al principi el més cridaner són les grosses fulles grisoses o gris-rosat, que a més estan recobertes per una espècie de pols blanquinosa, com una farina, que els dona un aspecte més atractiu, els protegix del Sol i evita la pèrdua d'humitat. Cal anar en compte quan es manipulen o reguen (sempre evitant que l'aigua els toque) per tal que esta no desaparega, ja que la planta perdria part de l'encant.
Es reprodueix "fàcilment" (si volen) amb les fulles que es desprenen de la les tiges. Les més menudes són per este mètode. La gran és de compra, el "fàcilment" no va funcionar tan "fàcilment".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada