La ruta de hui comença novament, com en la de la Cova de l'Aigua, a l'Ermita del Pare Pere al Montgó. La diferència és que esta volta no abandonaren el Camí de la Colònia, sinó que el seguirem fins el final. Per tant la caminada serà descansada i apta per a tots els públics, ja que discorre per un ample caminal prou ben conservat, cosa que ens permetrà gaudir més tranquilament de tot el paissatge.
Una de les coses que primer ens pot sorprendre són tots estos estrets bancals que "ratllen" el llom de la muntanya i que tingueren el seu origen en la creació de la Colònia Agrícola del Montgó a principis del s. XX, moment en el que es parcel·là bona part de la ombria de la muntanya en diferents lots que s'oferiren a jornalers sense terres. També d'açò: el camí, les cases (algunes encara posa "lote nº ..") i les capelles de pous que ens trobarem per la ruta. Quasi al final també veurem un forn de calç.
A mitjan camí ens trobem a la dreta uns bosquets de pins solitaris. Els més observadors notaran de seguida que no tenen res a veure, per la seua forma i disposició de les rames, amb el pi mediterrani (Pinus halepensis). I encertaran, el que tenim davant son pins canaris (P. canariensis) que són els únic que sobrevisqueren a l'últim incendi per la seua capacitat de rebrotar.
També passem per baix del Barranc de l'Emboixar, una visita pendent, on creix una espècie tan rara per a estes latituds com el boix (Buxus sempervivens).
Cap el final el camí va convertint-se en una senda i acaba abruptament en un runar. A l'altre costat ens espera la Cova del Gamell. No del "camell", com sol dir-se. El nom original segons Joan Ivars seria el de Gamelló (recipient de fusta on mengen les cabres i ovelles). De fet, segons pareix, en ella els pastors guardaven estos animals. La foto és en realitat des del "mirador" de la cova, l'entrada està un poc més a la dreta. En el seu interior la primera sala, la de la foto, i una més estreta després. A banda d'això i de la humitat poc més.
Ara ens queda la tornada per gaudir novament de les flors de l'Urginea marítima.
I de l'omnipresent paisatge.
Ara ja m'he posat al dia de tot el de les vacances.
2 comentaris:
una altra gran ruta i crònica,sí senyor!
desconeixia lo de gamell i gràcies per informar-mos.
També informar-te per si tornes que segons el llibre fent camí només passes el forn de calç i i un pou amb una capelleta que trobarem al marge esquerre del camí és el punt de referència de la senda esgarracabassos,i et porta fins al cim no sense passar punts de certa drestesa.
Gràcies per l'apunt. La veritat és que la senda no està molt ben senyalada. A l'anada ni la varem vore. Sols en aplegar al forn de calç, ens adonarem que l'haviem passada.
A vore si algun dia cau!
Publica un comentari a l'entrada