dilluns, 9 d’agost del 2010

De visita a La Marjal de Pego-Oliva.

No puc enganyar-vos, ja que el títol deixa clar d'on estem parlant. Però si no, podríeu pensar que vaig a parlar d'un viatge per sud-est asiàtic. No té una semblança als caps d'arròs de per allí?

2010_08060001a.jpg

La cosa és que, aprofitant que tenia lliure el mati de dijous, em vaig apuntar junt a mon pare a les visites guiades al P.N. de la Marjal de Pego-Oliva. Al final, Carla també es va afegir. La ruta s'inicia amb una pujada a la Muntanyeta Verda. Des d'allí, els seus 50 m d'alçada ens deixen veure tot el marjal amb una perspectiva diferent. A la dreta l'arrossar, a l'esquerra la part marjalenca salvatge i al fons la Segària i el Montgó.

2010_08060000.JPG
Posats en situació, es baixa i comença la ruta circular (marcada en roig) al voltant del promontori, seguint el curs del riu Salinar. És difícil creure la quantitat d'aigua que brolla allí, formant en un moment un veritable riu.

2010_08060004.JPG

Continuem per un camí entre el canyar. Arriba un moment en que un perd el món de vista. Un xiquet que venia a l'excursió es va vore tan apurat que va dir: "Mama yo quiero volver al coche, que aqui nos vamos a perder". Jo li vaig dir: "No pasa nada que si nos perdemos lo haremos todos juntos y nos lo pasaremos bien". "No, yo quiero volver al coche". No va quedar molt convençut, trobe jo.


2010_08060007a.jpg

Al retrobar el riu ens trobarem amb les barques que ha posat l'ajuntament de Pego per a que qui vulga passege en les seues aigües tranquil·les (sols per les vesprades). A que queda xulo el reflex dels núvols a l'aigua, és com un espill.


2010_08060008.JPG

Un parot dels tants que ens envoltaren a la visita. Ja sé que la foto està borrosa, però "és lo que hay".


2010_08060009.JPG

El Salinar desemboca al riu Bullent. El nom li ve per les bombolletes de gas que esclaten a la seua superfície, o siga que bull. Allí és on es fa la baixada de les "barques" per Carnestoltes. Segons els digué el guia és el riu més cabalós, en proporció; d'Europa. Caminem un poc i apleguem al Blau del Calapatar. El color no és aleatori, en certs llocs on el nivell de l'aigua és més profund esta adquirix un to blavós. Llàstima que estiguera nuvolat.


2010_08060011a.jpg

Ací ja baixant cap a la mar.

2010_08060003.JPG

Dóna gust veure que en este punt l'aigua és clara i cristal·lina, lliure de contaminació.


2010_08060010.JPG

Una caminaeta més i tornem al lloc d'inici. S'acaba l'excursió oficial després de 2 hores, que han passat volant. Oficial, sí, perquè com que no enteníem prou Carla ens indicà que hi ha via un lloc molt típic d'anar a passar la vesprada dels dies de calor, l'Ullal de Bullent o Bullentó, en mig dels camps d'arròs. I allí que mon anàrem. Tant de verd relaxa la vista.


2010_08060013.JPG

I algú dirà, tanta volta i no hi cap foto d'algun pardal, tortuga, peixet? Doncs no, ja anàvem avisats per el guia: "La majoria de pardals estan amagats dins la marjal i són difícils de veure, no d'escoltar". De la resta sols veiérem un cracs de riu americans, i pocs peixets, es veu que ens teníem por. Però només pel paisatge s'ho val. Ah, als camps d'arròs sí que hi havia garcetes, elles no tenen por de res.

11 comentaris:

de ha dit...

Molt bones les fotos.No imaginava jo, que a estes altures de l'any seguira el verd a la marga'l. Clar l´arros.
M'has recordat, si últimament, els mes jóvens, em recorden temps passats. Jo estic fet un iaio ceballot, conte la batalleta, encara sort que això de batalleta és incruenta total.

Carla ha dit...

Que way va estar l'excursioneta...i que bé han eixit lesfotos. Sobretot la de la terra d'arròs ha eixit xulíssima i això que estava mig núvol.
I és que com ja et deia m'emociona moltíssim vore l'arròs des d''alli baix les moreres, a la vora de l'ullal sentint con el vent acaricia l'arrossar...i mirant cap a Segària i al fons el Montgó...
Però ens va faltar vore la Bassa del Sineu, aixina que quan vullgueu tornem!

Vicent L. ha dit...

@Vicent: verdor no li'n falta, hi ha canyar de sobra. Ara que l'arroç li dona un verd més intens.
Sobre el iaio, no et preocupes, ja feia anys que no tenia un iaio que em contara batalletes. Ho tirava en falta ;-)

@Carla: jo tampoc sé encara com han eixit tan bé. Bueno, el photoshop ha tingut alguna cosa a vore. Queda pendent eixa visita.

Belen ha dit...

Ai lo quem'agrade a mi l'arros!!! M'ha entrat morrinha i tot al llegir el Post.Visca el País Valencià!!! El Comentari de Carla es tot poesia....A veure si un dia que estiga de Vacacions tu i Carla teniu ganes de repetir eixa excurso amb mi.Les fotos xulissimes!

Vicent L. ha dit...

Clar que sí dona, tu no et preocupes que ja t'organitzarem una bona "tourne" pels llocs amb encant de La Marina.

Sobre la poesia, i sabent que no li pega i dóna aspecte de poca sensibilitat, vaig a contar un xiste que ara recordem a tot hora a la feina:
resulta que estava un periodista allà a Sevilla preguntant a la gent i es troba amb un gitanet i li diu - Que le parece a usted la poesia?- i aquell contesta - la poesia llama a la puerta, la poesia tira la puerta, la poesia entra en la casa, la poesia coge a mi primo i se lo lleva.
El periodista tot sorprés li diu - no hombre no, yo me referia al poema- i l'altre respon - el poema, el poema va a ser ahora sacar a mi primo de la carsel.

Belen ha dit...

Quin vergonya....no si entenc el xiste.....Poesia per policia? i Poema per problema?? No val riures de mi!

Vicent L. ha dit...

Calla dona, ens riem del xiste. A vore la gràcia li ve de que el periodista li parla en castellà estandar (poesia) i l'altre li contesta en andalús (poesia és policia i poema és problema.
Però per a que no hi hagen més "poemes" vos el envie (és el del Tontito), amb alguns altres.
Millor sentir-los que res.

Wout ha dit...

Catástrofe en el Marjal de Pego- Oliva http://woutsfotoblog.blogspot.com/2010/08/catastrofe-in-de-marjal-de-pego-oliva.html

Vicent L. ha dit...

Dear Wout, the guide in our visit told us that the park is divided in two parts. One always with water in summer: the rice fields. And another one that is more dry in period: the "natural marjal". This last tries to recreate the natural cicle in our mediterranean climate. So, its quite normal to find it quite dry.

Wout ha dit...

Hi Vicent, Thank you for your comment. I've been a number of years in the Marjal. It has never been so dry despite the wet winter of 2009/2010. The problem started with the new pumping station.

Vicent L. ha dit...

Yes, really in the marjal there is a lot of water. I could check that in my visit at the beginning of this month.
But, if they cannot manage a good water level in the wild part of the marjal, because a bad funtioning of the pumping station, that's really a crime.