Al gènere Echeveria li va ser donat este nom en honor del botànic espanyol, del s. XVIII, Atanasio Echeverria Codoy. La Echeveria "Perle von Nurnberg" és una de les varietats més belles i cridaneres del seu gènere. És un híbrid de la E. gibbiflora v. metallica i la E. potosina (E. elegans), obtés pel jardiner alemany R. Graesseer en la década dels 30 del segle passat. La seua roseta creix fins als 15-20 cm de diàmetre, amb unes característiques fulles triangulars de color porpra-morat. Les flors apareixen, agrupades en una espiga arquejada, en els mesos de primavera. És excel·lent per a finestres o com a un punt de color en jardins rocosos. Jo particularment les preferisc en maceta.
En el seu hàbitat original, moltes Echeveries creixen en zones rocoses en altituds elevades. En estos llocs, l'aigua drena ràpidament de les arrels de les plantes, no quedant mai estancada. Per esta raó, és essencial en el seu cultiu utilitzar un bon sol porós, que permeta un ràpid drenatge. Regueu quan el sol estiga sec al tacte. Esta és una recomanació constant per als cactus i suculentes. Jo realment no em calfe molt el cap, solc posar el mateix fem que pose a totes les plantes i creixen bé, respectant sempre el temps entre rec i rec. Encara que, a l'hivern, si tenen que estar a l'exterior i suportar varis dies de pluja ho fan i tampoc passa res. Una bona il·luminació serà necessària per a promoure un bon creixement i fortalesa de la planta. Protegiu-la de les gelades, pot "cremar-se", i del granís, les fulles poden quedar marcades pels impactes. Este últim fet podeu comprovar-lo a la foto de davall (observeu les fulles més velles de la roseta).
La reproducció es pot fer a partir de rosetes que cresquen a partir del tronc mare. A partir de fulles individual no he tingut èxit mai.
