dimarts, 28 de juliol del 2015

Renovant les vores del jardí.

 Les vores del jardí de davant de casa ja fa uns anys que necessitaven una renovació i ha sigut entre l'estiu passat i aquest que els he donat un canvi. La cosa és que les pedres que feien de separació entre la gespa i les plantes que seguixen la barana que dona al carrer no tenien cap seguida. 


 Unes eren planes, altres un tros d'obra allargat i altres planes combinades amb pedres de marge. Calia donar-li una uniformitat.


Però d'on traure tanta pedra? La solució va vindre l'any passat quan vaig arreplegar unes quantes tosques d'un familiar que havia fet una excavació arqueològica a sa casa. Ara podria aprofitar les pedres de la part de darrere i posar allí les tosques.Bo, la veritat és que me'n vaig portar algunes d'un marge solsit meu de Benissa, que no en tenia prou. Són molts metres.


 La vora ara és més notòria.

 
Les de l'altre costat també anaren fora.


Quedant així


I davant de casa. La veritat que molt millor, almenys al meu parèixer. Tot es veu més igualat, ja que encara que cada pedra té la seua forma particular, el conjunt li dona una "rusticitat" que trobe que queda bé. Quina és la vostra opinió?

dissabte, 4 de juliol del 2015

Jardins compartits.

Algú dirà: “hui no tenia molta cosa a dir”. Pot ser, però trobe que aquest és un aspecte dels nostres jardins que moltes voltes passem per alt.

20150531_194213

Quan treballem en el nostre jardí, poques voltes pensem en què a més del goig que ens dona contemplar-lo, també l’oferim per al gaudi dels que ens envolten (tant si són xalets, adossats o terrasses) o passen pel seu costat (si és que està a la porta del carrer).
A pesar que en alguns càsos els alts murs o bardisses ens impedixen veure’ls en tota la seua amplitud, sempre s’escapa alguna cosa al món. I en molts casos un no arriba a saber quan acaba un i comença l’altre.

20150531_195939

Per això cuidem-nos de tenir-los arreglats que sempre podem alegrar el dia a alguna persona anònima que tinga el gust d’observar-los.