Amaryllis belladonna. Germinant

Les llavors de l'Amaryllis belladonna no germinen com les que normalment coneixem. Estes són carnoses i de vida limitada. Per això, només caure a terra inicien la seua germinació. Esta és una característica típica de les Amaril·lidàcies d'origen sud-africà. Algunes fins i tot inicien la germinació abans de caure a terra.

Esta d'ací ja ha iniciat el procés. L'any passat en vaig posar algunes en maceta i este he preferit deixar-les a terra a veure que passa amb unes condicions més dures. Com podeu veure, primer emitix una arrel que va buscant soterrar-se. I després, ací ve el punt interessant, es formarà un bulb que donarà lloc a les fulles. Però no a la llavor, sinó a l'arrel que està soterrada. Coses de la natura.

I com que trobe que este serà l'últim missatge d'este any:

BON NADAL

I

FELIÇ ANY NOU 2010!

Kalanchoe sexangularis. Mig i mig

Realment esta suculenta sempre m'ha agradat. No per les seues flors, que com podeu comprovar no són gran cosa. A més de tenir un floració prou erràtica. També, la rama que florix es seca. Potser brote baix de tot, però mai a la meitat o dalt.

M'agrada per color roig que pren a l'estiu. Pareix que, de veritat, estiga al roig viu. Esta d'ací , està mig i mig, un poc roja i un poc amb el seu color "natural" d'hivern. A veure si me'n recorde a l'estiu i la pose quan estiga ben roja.

És originaria de Sud-Àfrica i, com heu comprovat, membre el gran gènere Kalanchoe. El seu cognom sexangularis li ve donat pels angles tan marcats que tenen totes les fulles a la seua vora. Del seu cultiu poc a dir. Un poc de rec a l'estiu, sinó es queda massa pansida, i prou. Es reproduïx fàcilment a partir de les seues rames. En posar-les dins la terra, arrelen enseguida.

Euphorbia ingens. Una de lletreres.

Ai, espereu a veure si aplegue...

He hagut d'allargar un poc els braços per fer la foto. Les flors, que ja haureu vist que no són gran cosa, estan a dos metres d'altura. I encara estan baixetes, ja que la planta pot aplegar als 10 metres.

I aprofitant que esta any es complix el 150 aniversari de la publicació de L'Origen de les Espècies de Charles Darwin, un comentari aplicat sobre l'evolució divergent dins d'un mateix gènere. En este cas Euphorbia. De distribució mundial, a partir d'un avantpassat comú han evolucionat segons les condicions de l'ambient que les envoltava. La de dalt hagué d'adaptar-se a les condicions de sequera de l'Àfrica tropical desenvolupant cossos carnosos. Esta d'ací baix, que prova ara mateix baix dels tarongers (una altra mala herba), és de creixement hivernal i per tant no patix els rigors de l'estiu. Per això pot permetre's una constitució més fràgil.

I no hem d'oblidar la Flor de Pasqua (E. pulcherrima), que en créixer en zones de l'Amèrica Central, ha aplegat a esdevenir un arbre. Encara que en estes festes la tinguem més com una planta d'interior. Podeu veure'n unes en este missatge del bloc de Belen. A més podeu admirar el gust que té per decorar sa casa per Nadal.

Ara bé, independentment de la seua forma externa, totes segreguen un làtex quan es trenca una rama o es fa un tall en la superfície. Per això, nosaltres les anomenem "lletreres".