Narcissus. Nadaletes primerenques.

Hui, segon dia de Nadal és bon dia per parlar d'un clàssic dels nostres camps, les nadaletes. Encara que les varietats silvestres que podeu trobar per ahí comencen a florir ara, n'hi ha d'altres que ja ho han fet. La primera, el N. serotinus, propi de zones costaneres. Els meus els vaig rescatar d'un solar proper al meu xalet a Dénia. El veureu en flor en começar octubre.

I després el Paperwhite i un altre que vingué junt a este primer que no sé quin híbrid serà.

Botanicament, el gènere Narcissus és part de la família Amaryllidaceae, siguent el territori de la Península Ibèrica la seua àrea de distribució natural. Açò no té res que veure amb els híbrids i el moviment associatiu que hi ha al seu voltant, ja que tot es desenvolupa en països de més al nord o als EEUU. Que anem a fer.

Sobre el seu cultiu algunes notes, volen Sol (almenys una part del dia), si estan a l'ombra no floriran. I si aneu a comprar-ne, tingueu en compte l'època de floració (els tècnics en diferencien fins a 4). Les dos primeres son les millors per al nostre clima. La resta començaran el seu creixement quan ací ja faça calor i no donaran bon resultat. Ah! No talleu les fulles fins que no es sequen, estan ajudant al bulb a prendre nutrients, per preparar-se per l'any vinent.

Powered by Zoundry Raven

Senecio articulatus.

Germà dels nostres senecis, que creixen per els nostres camps lliurement. El que delata com a membre de les Asteracees és la seua floració. Ja que normalment deuriem esperar algun altre tipus de flor per a esta suculenta. La seua tija engrossada i els nucs que marquen el creixement li donen un aspecte similar a salsitxes de Frankfurt. A la foto no es poden apreciar bé aquests trets, però si els pardals es mengen les fulles com l'any passat (tantes coses com hi ha per menjar al camp i açò és el que els apanya) ja ho veureu.

Esta creix a Dénia i és regal ,junt a altres, de la meua companya de treball Maite, que ja estava farta de tenir tantes plantes repetides a xalet.

Del cultiu poc que dir, creix perfectament sense tenir molta cura d'ella.

Powered by Zoundry Raven

Crassula perforata. Cadena de botons.

Crassula perforata prové del Sud-oest de Sud-àfrica. Al seu país d'origen és coneguda com a "cadena de botons".

No la tinc mai solitària, sempre està combinada amb altes suculentes i cactus al jardí. A la foto la flor pot paréixer gran, però es que el macro de la càmera fa miracles, com a molt mesurarà uns 3 mm.

Powered by Zoundry Raven

Chrysanthemum sp. Crisantem

Tinc que reconéixer que si encara tinc crisantems a casa no serà per l'amor que els he donat. Normalment els veureu ara per ahí tots redonets i florejats. Doncs, ací no, els tinc florejats sí, però tots desgarbats. Actualment en tinc de tres varietats, dos a partir d'esqueixos i un que ens l'han donat aquest any després de fer flor, tot pansit, però redonet.

El cas és que buscant per ahí a l'internet pareix que he troba la solució. Segons pareix hi ha que esporgar-los ara, després de la floració, deixant només 10 cm. Això farà que es ramifiquen des de baix. I quan arribe la primavera, tindrem que despuntar-los de nou, açò acabarà de donar-los la forma redona. Esperem que així siga. De moment, amb el que em donaren, ja he començat a provar-ho (mireu la foto). Ja veurem com quedem.

Powered by Zoundry Raven

Farfugium japonicum. Margaritera baix palmera

Provinent originàriament del Japó, ací a Dénia la tenim. Esta en particular ja ha sofert dos trasllats, així que no podem dir que siga molt delicada. Ara ens sorprén amb les seues flors, un tipus de "margarites" grogues. Encara que per el que és cultivada és més per les seues fulles, grans i d'un verd fosc. A l'estiu és tot un "punt" eixa verdor baix de la palmera, contrarestant la sequedat del terreny.

Sobre els seus requeriments, i encara que per ahí trobeu més coses, són pocs, si de cas regar una vegada o dos cada setmana a l'estiu i prou. Si no ho feu, de seguida veureu com les fulles comencen a rebecar-se.

Placea ornata. Segon any.

Placea ornata es una bulbosa, pertanyent a la família de les Amaryllidacees, endèmica de Xile (V regió-Valparaiso i regió metropolitana-Santiago de Chile). Creix normalment en zones de clima mediterrani com el nostre, si bé es veritat que un poc més fred i amb menor pluviositat. A diferència de la resta de Amaryllidacees sud-americanes, i per contra, igual que el gènere Narcissus ("nadaletes"), presenta un perigoni i paraperigoni ben marcat i vistós. Açò em va fer fixar-me en ella i provar de cultivar-la.

Així que l'any passat vaig comprar a ebay unes quantes llavors, 14 concretament i vaig començar la prova. Per fer-les germinar, quan aplegaren a gener, vaig utilitzar el mètode de flotació en aigua (93% d'èxit). L'única pega o error que vaig fer, va ser el pensar que el cotiledó tindria posició lateral, com en Hippeastrum, i resulta que la tenia vertical. Açò em va dur a plantar un poc massa profundament els brots ja germinats (blancs a l'inici = arrel, verds després = primera fulla). A març la supervivència era del 57 % i a maig només en quedaven tres. Es secaven per la vinguda de l'estiu o per què sí? Després d'escarbar un poc a les macetes vaig comprovar que de mitja els bulbs mesuraven 0,4x0,9 cm i estaven uns 2,5 cm de la superfície del sòl (contats des de la base del bulb). El substrat era en una maceta més arenós que en l'altra, cosa que no va resultar determinant.

Després d'esta introducció passe a contar que ha succeït aquest any. Després de la davallada de les temperatures a final d'octubre (de 18ºC a 14ºC de mitja), vaig veure que havien brotat dos bulbs. I ara, després de la següent davallada de les temperatures a novembre (de 14ºC a 10ºC) un altre a sorgit de terra. Els primers ja apleguen als 5 cm de llargària i l'últim a 1,6 cm. Trobe que ja no caldrà esperar-ne cap altre, ens quedarem en un 21% de supervivència. En primavera ja vos contaré com queda la cosa.