Les millors d'Instagram del 2020

 

Cyrtanthus montanus, Narcissus broussonetii, Cyca revoluta, Sedum spectabile, un racó de suculentes al pati, Cyrtanthus elatus pink, Pancratium maritimum

Canvi de xarxa

Bon dia a tots/totes.

Tres anys feia que no escrivia res ací. Molt de temps, vaja. Han passat moltes coses en aquests anys que han anat restant-me temps i, la veritat, tampoc sentia que l'esforç d'escriure-lo em compensara. Tal vegada ja havia aplegat als cinc anys, que segons diuen és la mitja de la durada d'un blog.

Però, el cuquet continuava per dins. Per això vaig estar pujant alguna foto en el meu compte particular d'Instagram.

El cas és que fa uns mesos vaig crear allí un compte propi del blog, aquest és el canvi de xarxa. A partir d'ara aniré publicant fotos en Instagram, acompanyades de comentaris més o menys llargs, que automàticament es replicaran en la pàgina del Facebook i en el compte de Twitter.

Resumint, si voleu continuar seguit-me, haureu de fer-ho a través d'alguna d'aquestes xarxes. Igual ja ho esteu fent-ho, doncs gràcies.

Salut i molta clorofil·la.

Grava en la gespa

No hi ha res pitjor en una gespa que un rodal on es nega a créixer. Moltes vegades és per excés de pas, altres per ombres més o menys intenses (el Bermuda és molt sensible) o perquè té poc substracte on desenvolupar-se.

Això és el que porte varis anys patint en la gespa de darrere de casa sense trobar-li solució. Resulta que enmig d'ella hi ha una fosa sèptica que té sols una fina capa de terra damunt d'ella. A l'hivern, la gespa llança ulls cap el centre, però a l'estiu està tan seca que tot mor.

I damunt de tot resulta que és la vista que tinc des de la meua finestra. Fart de posar-li fem de sobra, de regar-lo sense parar. Vaig decidir fa uns dies pegar-li la volta a la situació: el taparia amb grava i punt.

Vaig comprar la tela i, després d'haver tallat totes les herbes i brots secs que anaven a quedar tapats, la vaig doblar ajustant-la a la mida desitjada. D'aquesta manera matava dos pardals amb un mateix tir. D'una banda evitava tindre dins de poc la tela desfilant-se poc a poc i d'altra en cas de necessitar ampliar el quadre sempre podria desplegar-la un poc més.

Després el vaig encerclar, i al mateix temps deixant-lo ben subjecte al sol, amb unes pedres planes que m'havien quedat d'un frustrat camí que vaig voler fer fa anys. Un plat en el centre, per a evitar que el fem que puga perdre la maceta s'acumule sobre la tela. I seguidament vaig abocar uns pocs saquets de grava, escampant-la uniformement sobre la tela. Evitant deixar buits negres.

El resultat està ací.

Bo, falta canviar la maceta, però per a veure-ho haureu d'estar atents a la plana del facebook del blog.

De volta pels barrans de la Cuta i el Cau

Aquest dilluns de Pasqua, en companyia d'uns bons amics celebrarem el dia fent una ruta circular unint els barrancs del la Cuta i del Cau del terme de Llíber. Tot per darrere de la Solana de Benissa o la Muntanya Llarga, com li diuen els de l'altre costat.
Nota: En quant a a la cartografia de la ruta he optat per la del llibre Fent Camí. Però no vull deixar de dir que segons la cartografia oficial, el que ací anomenarem Barranc del Cau seria el Barranc de les Carretes o Cadiretes i el Barranc de la Cuta seria el del Cau.

 Amb Quico com a bon guia iniciarem la pujada, li calcule un desnivell de 250 m, pel barranc de la Cuta. Em sorpren que encara queden boscos de pins i, sobretot, les senyals d'una major humitat de l'ambient. Anem per una espècie d'obaga tancada per parets verticals, plena de líquens, fleixos (Fraxinus ornus),...

La senda que en un principi corre lliure, després seguix sobre la instal·lació d'una conducció d'aigua (del Cau a Lliber?). Per aquest motiu ens trobarem amb moltes casilles en aquesta part de la ruta, que no són res més que basses de decantació.

Aplega un moment que la vista del pla es perd.

A la vora d'una d'aquestes casetes una sorprenent arbocer lluitant per el Sol en una paret vertical.

 Passat aquest el barranc gira a l'esquerra.

Al final apareixen els primers bancals de màrgens ciclopis que aprofiten la fèrtil terra del Cau. Abans hem pogut observar un innumerable seguit de bancals en ambdues parets del barranc.

En el Pou del Cau aplegà el moment de l'esmorzar, i res millor que sent Pasqua, fer-ho amb la mona i la llonganissa de Pasqua. S'agraeixen els bancs que l'Ajuntament de Lliber ha instal·lat allí, però desagrada l'estat d'abandonament del pou. És un punt amagat del terme, però per això tampoc cal tenir-lo així.

L'estat vegetal de la sella que formen els tossals del Castellet i de Navarro no té res a veure amb el que s'observa des d'el llevant de la muntanya.

La tornada és més descansada, ja que amb alguna excepció a l'inici, sempre serà cap avall. El paisatge esta dominat per una garriga de coscolls i argelagues, principalment. Tan alta que de vegades quasi aplega al tapar la vista de l'entorn. Estem en un barranc més obert i assolellat. Així i tot trobarem una font, la de Flores.

El pla ja apareix al fons. La fi de l'excursió cada volta està més a prop.